Pere Mir (Universitat de Lleida)

Eduard Cristòbal (Universitat de Lleida)

 

 

 

 

Lleida, juny de 2003

 

1. Introducció ...................................................................................       3

2. Principals Resultats ......................................................................        4

3. Exploració estadística i anàlisi de les dades de l’enquesta ...........           7

3.1.  Estructura de l’enquesta i treball de camp .......................         7

3.2.  Resultats de l’enquesta ....................................................        10

3.3.  Previsions de futur ...........................................................       39

4. Una panoràmica comparativa    .......................................................     43

5. Bibliografia ...................................................................................       51

El present document conté l’explotació estadística i l’anàlisi dels resultats de l’enquesta  telefònica sobre l’ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (des d’ara, TIC) que fou realitzada durant els mesos de desembre del 2002 i de gener del 2003 a persones residents a la Ciutat de Lleida.

L’objectiu de l’anàlisi encarregat per Accés-Institut Municipal d’Informàtica era doble:

1) La identificació dels trets personals i socials dels usuaris d’ordinadors i d’Internet, així com la naturalesa i característiques de la població que no fa ús de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions.

2) La comparació dels resultats d’aquesta enquesta amb els obtinguts dos anys abans. En l’efecte, l’any 2000 es va fer la primera enquesta sobre l’ús de les TIC pels ciutadans de Lleida, sota el patrocini de la Paeria.

L’informe s’estructura en quatre grans apartats, el contingut dels quals és el següent:

1) Un primer capítol serveix per exposar molt succintament les principals conclusions de l’estudi,

2) Al capítol segon es comenten de forma completa els resultats obtinguts després de l’anàlisi estadística exhaustiva de les dades de l’enquesta.  En el text només s’ha inclòs les figures i taules més significatives, a fi i efecte de facilitar-ne la lectura,

3) El tercer capítol compara els resultats obtinguts amb els de recerques fetes en altres ciutats i territoris,

4) Tanca la present memòria la bibliografia emprada.

Els principals resultats que s’obtenen de l’anàlisi de les respostes sobre l’ús de les TIC per les llars de Lleida, a finals del 2002 i principis del 2003, poden resumir-se en els sis següents punts:

1)      La meitat dels enquestats (397/800) declara tenir almenys un ordinador. D’aquesta manera, la comparació amb l’enquesta de l’any 2000, tenint present el caràcter aleatori de la mostra, indica una situació d’estancament pel que fa a la difusió dels ordinadors. Així, la difusió de les TIC a Lleida ciutat estaria patint un fre semblant a moltes altres regions i països. A més, un 30% del total (239/800) és la proporció d’entrevistats que afirmen utilitzar l’ordinador de forma diària o vàries vegades per setmana.

2)      La novetat positiva, sense cap mena de dubte, és que del total dels entrevistats amb almenys un ordinador, un 67,7% declarava tenir accés a la Xarxa. D’aquesta manera, un 33,6% de la mostra són llars que tenen accés a Internet. Una xifra gairebé set punts percentuals superior a l’obtinguda en l’enquesta del 2000. Així, en un context d’estancament pel que fa a l’adquisició de maquinari, la connexió domèstica a Internet ha avançant, ni que sigui modestament.

3)      La freqüència d’accés a Internet ha canviat poc respecte la darrera enquesta: un 11% del total de la població entrevistada afirma accedir diàriament a la Xarxa. Una proporció gairebé idèntica a l’obtinguda l’any 2000. També es manté la dada que, dos terços d’aquests internautes assidus, són menors de 35 anys. Si hi sumen la franja d’edat fins els 45 anys, s’apleguen el 91% dels internautes diaris. Atès que els lleidatans que naveguen per Internet continuen representant cap a una quarta part de la població total, la ciutat de Lleida continua situant-se, en comparació amb altres ciutats/territoris, dins la banda alta pel que fa el nombre d’internautes.

4)      Només un 4,25% dels entrevistats declara haver comprat alguna cosa a través de la Xarxa, xifra que frega el 8% de la mostra si hi afegim els que aprofitem almenys per informar-se. Si es té present que hi ha un 11% de la mostra són navegants diaris, la proporció d’aquells que aprofiten per informar-se i/o comprar queda lleugerament per sota. No hi ha dubte que ser assidu en la navegació és condició que anima, però que no pas determina, l’activitat comercial del tipus BtoC. Val a dir que totes aquestes dades són molt properes a les de l’enquesta de fa dos anys. Aquestes xifres, malgrat siguin exigües, són semblants a les d’altres estudis similars fets a Espanya  

5)      En l’enquesta del 2000 ja s’afirmà que no hi ha fractura digital a la ciutat. Una diagnosi que es manté en peu. Afinant l’anàlisi, cosa més factible amb l’enquesta del 2002/3 el que es dibuixa és l’existència de dos grups principals pel que fa a l’accés i ús de les TIC. El primer està format per famílies, amb diversitat de nivells educatius i d’ingressos, que compten majoritàriament amb equips informàtics. Aquest grup resulta ser el més nombrós: cap a un 42% de la població total. L’altre pol combina baixos ingressos, edat avançada i absència quasi total de sistemes informàtics. Aquest grup representa un màxim d’un 25% de la població total. Entre ambdós hi ha un grup de famílies amb menor dotació de sistemes informàtics, però que ha anat augmentant progressivament. Aquest col·lectiu abastaria un 33% del total de la població.

6)      Hi ha més aviat una escassa voluntat de comprar més ordinadors durant els propers 12 mesos, així com de no incorporar la connexió a Internet cas que es tracti d’un ordinador sense aquesta capacitat. Les perspectives del sector, per tant, no són massa engrescadores.

Val a dir que s’ha contrastat els resultats de Lleida amb els de Catalunya i els del conjunt espanyol. Tot i les dificultats de comparació i el caràcter incomplet de moltes dades recollides per institucions oficials o privades, els dos estudis realitzats fins ara situa la Ciutat de Lleida entre les zones amb major penetració de les TIC. No obstant, com també s’acaba de dir, Lleida no ha pogut esquivar el fre universal en la difusió de les TIC, que ve manifestant-se des del 2000/2001.

 

El present capítol conté els resultats de l’anàlisi estadística exhaustiva de les respostes donades per part de les 800 persones enquestades telefònicament. Per començar, però, s’expliquen breument alguns aspectes tècnics de l’enquesta duta a terme.

3.1. Estructura de l'enquesta i treball de camp.

El qüestionari es composa de tres grans tipus de preguntes. Un primer bloc fa referència a l'equipament de les llars (ordinadors, Internet, telèfon mòbil, TV, CD, etc.) amb la finalitat de saber el nombre, antiguitat i freqüència del seu ús. Un segon conjunt de qüestions aborda, d’entrada, determinats trets de la personalitat de l’entrevistat, com són els següents:

a)      Sexe,

b)      Edat,

c)      Llengua habitual,

d)      Lloc de naixement,

e)      Lloc de naixement dels pares,

f)        Ocupació i nivell d'estudis.

A continuació, hom pregunta sobre l'ús que fa l'entrevistat de les TIC de les que disposa. Finalment, una altra sèrie de preguntes s’interessa per les principals variables socials i econòmiques de la llar de l’entrevistat. Hom demana informació sobre,

1)      L’ocupació i nivell d’estudis assolit per la persona que aporta més ingressos a la llar,

2)      El nombre de persones que conviuen a la llar,

3)      El nombre de persones del nucli familiar de cada categoria d'edat (agrupades de cinc en cinc) i sexe,

4)      Els ingressos mensuals de la llar.

– Perfil dels entrevistats

En el capítol de l’edat, el perfil dels entrevistats presenta la següent distribució: d’entre 11 i 30 anys, el 16,6%; entre 31 i 50, el 31,3%; entre 51 i 65 anys, el 25,4% i el 26,8% tenen més de 65 anys. Aquesta composició per edats queda lleugerament per sota la dels censos en el tram de menor edat. Pel que fa el criteri del gènere, l’enquesta conté un nombre de dones enquestades superior a la proporció d’aquestes dins la població. La disparitat en ambdós casos, però, no afecta pràcticament els resultats obtinguts, ja que la major part de les preguntes clau s’adrecen al nucli familiar, més que no pas a l’entrevistat.

Pel que fa el lloc de naixement declarat, val a dir que el Padró indica que un 66% dels residents a la ciutat han nascut en ella o bé a la resta de comarques lleidatanes, un 6% en altres comarques de Catalunya, un 24% a la resta de l’Estat Espanyol i un 1% a la resta del món. Unes xifres molt properes a les que presenta la mostra dels entrevistats: un 65%, 7%, 26% i 2% respectivament.

Pel que fa el nivell d’estudis, un 3,6% de la mostra declara no tenir estudis, un 17,5% compta amb estudis elementals, un 20,3% amb estudis primaris, un 25,8% té la EGB completa, FP1 o batxillerat elemental, un 13,8% estudis mitjos complets, un 12,8 ha fet estudis universitaris de grau mitjà i un 6,1% compta amb un títol universitari superior. Aquesta distribució s’ajusta a la que mostren els darrers padrons i censos.

Les dades corresponents al capítol de l’activitat de l’entrevistat i de la persona que aporta més ingressos a la llar, apareix a la taula següent la qual indica el percentatge d’individus de la mostra en cada ítem.

Taula 3.1. Activitat dels enquestats

Activitat	Entrevistat	Aportació més ingressos
Direcció d’empreses o adm. pub. (+ 10 treballadors)	2.1	3.5
Direcció d’empreses o adm. pub. (fins 10 treballadors)	1.5	1.9
Direcció d’empreses sense assalariats (comerç, autònoms)	1.6	4.3
Pagès/ramader, cap d’explotació	0.9	2
Professió associada amb titulació 2n. o 3r. cicle universitari	5.5	7.6
Professió lliberal amb titulació 2n. o 3r. cicle universitari	1.3	2.6
Tècnics i professionals de suport	1.1	1.9
Empleats administratius	2.8	4.3
Treballadors turisme, hosteleria i restauració	2	2.4
Treballadors sanitat i serveis personals	3.4	2.6
Treballadors de serveis de protecció i seguretat	0.5	0.8
Treballadors del comerç	2.8	4.9
Treballadors qualificats agricultura i ramaderia	0	0.1
Artesans i treballadors qualificats de la indústria	1.1	3.9
Treballadors qualificats de la construcció	0.6	4
Treballadors qualificats del transport	0.9	7
Operadors de maquinària	0.3	0.4
Treballadors no qualificats de serveis	3.8	3.3
Treballadors no qualificats indústria i transport	1.5	2.6
Peons agrícoles	0	0.4
Jubilats	27.8	33.9
Aturats	2.4	1.1
Mestresses de casa	26.9	4.4
Estudiants	9.5	0.4

També es demanava el nivell d’ingressos mensuals nets del nucli familiar. Desgraciadament, el nombre de NS/NC és massa alt com per usar aquest criteri de forma exhaustiva. Una situació que ja es va produir a l’enquesta del 2000 i que, malgrat la insistència persuasiva dels enquestadors, no s’ha pogut corregir.

A la pregunta de quina composició per edats i sexe té el nucli familiar, la tabulació dels resultats dóna lloc a la taula exposada tot seguit.

Taula 3.2. Composició per edats i sexe del nucli familiar

	Nombre de llars amb persones amb l’edat i sexe indicats
	Una persona		Segona persona		Tercera persona		Quarta persona		Cinc o més
Edats	H	D	H	D	H	D	H	D	H	D
0-5	0	0	0	0	20	10	19	2	3	4
6-10	0	0	1	0	16	18	19	10	3	2
11-15	10	8	1	1	31	13	18	20	6	5
16-20	22	14	3	3	32	17	24	24	6	3
21-25	16	30	7	8	37	20	25	16	4	3
26-30	13	18	12	15	34	21	11	11	1	2
31-35	20	36	22	9	12	2	3	2	1	0
36-40	11	49	38	9	5	16	1	1	0	0
41-45	12	57	69	14	5	27	1	2	1	0
46-50	15	51	75	16	6	24	2	1	0	0
51-54	10	49	67	12	3	14	1	1	3	0
55-60	20	67	57	18	4	8	0	2	0	0
61-65	11	41	39	14	0	5	0	0	0	1
>65	53	164	121	47	8	18	4	13	4	7

Com s’observa, quan es tracta de persones que viuen soles, predominen clarament les dones. D’altra banda, en nuclis familiars amb tres o més membres, destaquen les edats baixes, ja que es tracta dels fills/es. D’aquesta manera, la taula anterior sembla com creuada per una diagonal que la divideix en dos sectors: un grup inferior esquerra amb llars de poques persones d’edat mitjana o avançada, i un col·lectiu de famílies amb tres i quatre membres, alguns dels quals són infants o joves.

3.2. Resultats de l’enquesta

3.2.1. Ordinadors

Com resulta evident, si es pretén conèixer l’ús de les TIC a les llars, el primer aspecte a dilucidar és saber si hi ha ordinador en aquestes. Cal saber-ne el nombre, el tipus i la seva antiguitat.

Pel que fa a la presència d’ordinadors, les respostes donades pels enquestats revelen que la pràctica meitat de les llars (397/800) en disposen d'almenys un, mentre que l’altra meitat afirma no tenir-ne. Una proporció que és semblant a l’obtinguda a l’enquesta de l’any 2000.[1] Dels enquestats que no tenen cap ordinador, 33 (un 8,2%) afirmen estar decidits a comprar-ne un al llarg dels propers 12 mesos. La gran majoria el comprarà amb connexió a Internet: només 7 declaren no voler-la.

La informació referida al nombre d’ordinadors (pels qui en tenen) presenta una distribució singular. En efecte, el nombre dels que en posseeixen dos (el 14,3% amb 57 casos) o una xifra igual o superior a tres (2,4% amb 9 llars), està molt per sota la magnitud del nombre de famílies que declaren tenir-ne només un (el 83,3% amb 331 respostes). Aquests valors coincideixen de ple amb els de l’enquesta del 2000. Pel que sembla no s’ha produït cap modificació significativa en la distribució del nombre d’ordinadors a casa.

Pel que fa el model d’ordinador, la taula inferior en mostra els resultats. Com era previsible, la majoria dels enquestats no saben quin model d’ordinador tenen. De tota manera, d’entre les respostes destaca, d’una banda, la presència majoritària dels pentium 3 i 4 i, de l’altra, el caràcter residual dels macintosh.

Taula 3.3. Model d’ordinador

Tipus d’ordinador domèstic (xifres absolutes)		Ordinador
		Primer	Segon	Tercer
Modalitat	PC 486 i anteriors	9	2	1
	PC pentium	21	7	2
	PC pentium 2	51	5	0
	PC pentium 3	63	12	0
	PC pentium 4	65	7	2
	Macintosh	7	1	0
	Altres	4	5	1
	NS/NC	177	27	3

Dels valors observats, sembla apuntar-se l’existència de dos fenòmens, que més endavant seran avaluats amb més precisió:

1) En primera instància, l’existència de més d’un ordinador només en circumstàncies ben excepcionals, i

2) Com a derivació, la sospita que ni de bon tros tots els membres de la llar usen l’ordinador.

La qüestió que cal respondre és, aleshores, quins trets tenen els que usen l’ordinador i, donat el cas, accedeixen a la Xarxa?.

A l’enquesta del 2002, la qüestió referida a l’antiguitat dels ordinadors va ser dividida en dos capítols diferents, a fi i efecte de superar una de les ambigüitats que contenia la primera enquesta feta dos anys abans. Així, hom demanava quants anys feia que s’havia comprat un primer ordinador per casa, encara que avui dia no hi fos ja present. En segon lloc, hom preguntava l’antiguitat dels diversos ordinadors disponibles en el moment de fer l’enquesta.

Respecte a la primera qüestió, la distribució de respostes apareix a la següent figura.

Figura 3.1. Antiguitat del primer ordinador de la llar

            A la figura s’observa que quasi un 21% dels entrevistats declaren haver comprat el primer ordinador domèstic fa més d’una dècada. Es tracta, sense cap mena de dubte, dels pioners en l’ús de les eines informàtiques (un 10% dels enquestats). Amb una antiguitat superior als 5 anys, hi ha més de la meitat dels entrevistats que tenen ordinador[2]. Una xifra que s’aproxima a un terç de la mostra.

Per que fa a l’antiguitat de l’ordinador/s disponible/s, vegi’s la figura exposada a la pàgina següent.

Un simple cop d’ull serveix per detectar que, en els dos anys transcorreguts des del 2000, el perfil de les antiguitats del maquinari s’ha capgirat, circumstància que dóna peu a sospitar en un cert estancament de la renovació del parc de màquines. En efecte, el nombre de màquines inferior a l’any s’ha dividit per la meitat, mentre es duplica la proporció d’ordinadors de tres o més anys. Així, l’edat mitjana del maquinari ha augmentat, emergint l’any 2000 com el més expansiu.

Quan es pregunta per l’antiguitat dels segons i addicionals ordinadors, la meitat fa entre 1 i 3 anys que van ser adquirits. D’aquesta manera, la necessitat de comprar més d’un ordinador es manifesta dins un interval de temps relativament reduït.

Figura 3.2. Antiguitat de l’ordinador disponible

La naturalesa multimèdia de l’ordinador també va ser objecte d’indagació. En concret, més endavant en aquestes mateixes pàgines s’exposen diverses taules de contingència que permeten afinar, dins els límits de la informació disponible, la naturalesa multimèdia de/ls l’ordinador/s a la llar.

Pel que fa a la previsió d’afegir algun ordinador més als ja disponibles, només 27 de les 389 respostes rebudes van en el sentit de comprar-ne més.

La pregunta de si l’entrevistat ha usat alguna vegada un ordinador, rep un 42,5% de respostes afirmatives. En termes absoluts, 340 entrevistats. Aquesta darrera xifra, però, és un 15% menor que el nombre de llars amb, almenys, un ordinador.

Pel que a fa a la freqüència d’ús: un 49,8% l’empra cada dia, un 20,7% un o més cops per setmana, un 4,4% un o més cops per mes, un 11,5% esporàdicament i la resta gairebé mai.

Tots aquests resultats no s’allunyen dels obtinguts dos anys enrera: la meitat de persones l’usava tots els dies, xifra que ascendia fins el 75% si també s’emprava almenys un cop per setmana. Ara, tot i que els valors són una mica inferiors, pot també concloure’s que cap a una tercera part de la població lleidatana usa de forma continuada l’ordinador.

Finalment, a la qüestió del lloc més habitual d’ús de l’ordinador, 238 entrevistats responen que a casa, 116 en el lloc de treball, 67 a l’escola o universitat, 23 en espais públics i 29 en altres llocs (probablement cases d’amics o familiars). Una distribució de respostes que cal interpretar tenint en compte que la pregunta era de resposta múltiple.

En definitiva, la majoria dels entrevistats que usen un ordinador aquest és el de casa. La freqüència d’ús és quotidiana. No sorprèn, doncs, que l’ús per motius personals destaqui per sobre els professionals: 166 i 81 respostes respectivament (amb 94 respostes indistintes).[3]

L’edat afecta disposar, o no, d’ordinador domèstic. La figura següent exhibeix la distribució per edats dels entrevistat que diuen tenir-se almenys un.

Figura 3.3. Distribució per edats dels entrevistat amb ordinador

La figura es força irregular: entre 16 i 25 anys hi ha un col·lectiu relativament nombrós que compta amb ordinador a casa, entre els 36 i 50 anys la disponibilitat d’ordinador és encara més gran i, per acabar, hi ha una altra punta, més matisada, entre els 56 i 60 anys. La sorpresa són les edats entre 26 i 35 anys, on hi ha una clara baixada del nombre d’ordinadors domèstics. Es tracta d’un comportament que, abans d’intentar explicar, cal ratificar. Per això, s’ha reproduït la figura inferior que mostra la proporció per edats entre tenir, o no, ordinador a la llar. Mirant-la amb atenció, es confirma la baixada del nombre d’ordinadors a l’edat entre 21 i 40 anys, amb especial incidència entre 31 i 35 anys.

Malgrat el lleuger ball d’edats que resulta de la comparació entre ambdues figures, no hi ha dubte que hi ha una certa anomalia a l’entorn dels 30 anys. Una circumstància que un escandall d’edats molt agregat, com passava a l’enquesta de l’any 2000, no va permetre detectar. Aquesta davallada només pot tenir una explicació que barreja l’oportunitat amb l’economia. Es considera que la despesa que suposa comprar un ordinador pot ser posposada per una part prou significativa de les famílies recentment formades, les quals tampoc és probable que tinguin fills d’una edat suficient avançada com per a justificar aquesta compra.

Figura 3.4. Relació entre edat de l’enquestat i possessió d’ordinador

Així, d’una banda, hi ha una generació jove (fins els 20/25 anys) que està creixent amb contacte permanent amb les TIC, cosa que fa que moltes famílies decideixin tenir ordinador (sovint amb connexió a Internet). Aquesta màquina és un element més de la formació i entreteniment d’aquesta generació d’adolescents i joves. De l’altra, l’edat a l’entorn dels 30 anys acostuma a coincidir amb la independència econòmica dels individus i, per tant, poden existir bastants casos de manca de recursos personals/familiars suficients per a costejar la compra i connexió. En qualsevol cas, hi ha altres despeses prioritàries (l’habitatge, els fills petits, etc.). Això no significa que no puguin connectar-se, ja que poden fer-ho des de casa d’altres o des de la feina. Cal advertir seriosament que aquesta diagnosi neix d’afinar l’anàlisi: en cap cas es sosté que la generació a l’edat dels 30 anys renunciï a les TIC, sinó que hi ha elements objectius que expliquen una certa propensió més acusada a aplaçar la compra d’ordinador domèstic, així com la connexió privada a la Xarxa.

No hauria de sorprendre, llavors, que dels 33 individus que manifesten tenir previst comprar un ordinador, 15 declarin tenir entre 26 i 35 anys. En altres paraules, de les 12 categories d’edat considerades, tres concentren quasi la meitat de les respostes.

El nombre d’ordinadors a casa, també presenta una curiosa distribució bimodal: entre els 16 i 25 anys i els 41 i 55 anys hi ha 44 casos (sobre 66) de famílies amb dos o més ordinadors, mentre que la resta de grups d’edat presenten valors més baixos i molt dispersos. No hi ha dubte que es tracta de llars on pares i fills que no comparteixen una mateixa màquina.

Aquesta mateixa tònica es repeteix quan es pregunta el temps que un primer ordinador arribà a casa: les llars que fa més anys que compraren un ordinador són les que tenen individus adolescents i joves (fins els 26 anys) o persones entre 41 i 55 anys. Una circumstància que dóna a entendre que les necessitats dels fills han justificat, en molts casos, l’ampliació del parc de màquines, ja que els pares no volen renunciar a tenir-ne una de pròpia.

Una qüestió que mereix ser indagada és el grau d’ús de l’ordinador amb el sexe de l’usuari. La primera taula de contingència exposa els resultats obtinguts en el cas d’haver usat alguna vegada un ordinador:

Taula 3.4. Encreuament entre l’ús de l’ordinador i el sexe de l’usuari

	Ha usat alguna vegada un ordinador?
	SI	NO	TOTAL*
Home	125 (59,2%)	85 (40,3%)	210 (100%)
Dona	215 (36,5%)	374 (63,5%)	589 (100%)
TOTAL	340	459	799

* Hi ha 1 cas NS/NC

Pel que fa a la freqüència d’ús de l’ordinador, els resultats per sexes són els següents (sobre 339 casos en els quals s’ha pogut creuar aquestes variables):

Taula 3.5. Encreuament entre freqüència d’ús de l’ordinador i el sexe de l’usuari

	Freqüència d’ús de l’ordinador
	Cada dia	Un o més cop per setmana	Un o més cop per mes	Alguna vegada	Gairebé mai/mai	TOTAL
Home	69 (55,2%)	32 (25,6%)	3 (2,4%)	10 (8%)	11 (8,8%)	125
Dona	100(46,7%)	38 (17,7%)	12 (5,6%)	29 (13,5%)	35 (16,4%)	214
TOTAL	169	70	15	39	46	339

Els resultats en ambdues taules no s’allunyen dels obtinguts dos anys enrera en aquest mateix capítol: la informàtica és una afer més d’homes que de dones. De tota manera, cal no oblidar que, darrera aquesta asseveració, s’hi amaga el factor edat. En efecte, el predomini de les dones a mesura que més avançada és l’edat, circumstància aquesta última que està inversament relacionat amb l’interès per les TIC, explicaria que, com a conjunt, les dones estiguin infrarrepresentades tant en l’ús de l’ordinador, com en la seva freqüència.

S’ha procedit a relacionar les dades del nivell net d’ingressos de la llar amb el fet d’haver usat alguna vegada un ordinador. La figura exposada a continuació deixa ben clar que la possibilitat d’haver usat un ordinador, creix clarament amb la renda. Només en el cas que els ingressos familiars no arribin a les 200 mil pessetes (1.200 €), la proporció dels que mai han usat un ordinador supera la dels qui si l’han usat. Pel que fa a la freqüència d’ús, el comportament és semblant: més habitual com major és la renda.

Figura 3.5. Relació entre el nivell d’ingressos i l’ús de l’ordinador

Si s’analitza la variable relativa a la possessió, o no, d’ordinador, respecte el nivell d'estudis de la persona enquestada s’obtenen els resultats de la taula següent (feta sobre 800 individus), on els percentatges sumen 100 per fileres.

Taula 3.6. Encreuament entre possessió d’ordinador i nivell d’estudis

Ordinador/s a la llar
Nivell d’estudis	SI	NO
Sense Estudis	10,3%	89,7%
Elementals	21,4%	78,6%
Primaris	32,7%	67,3%
EGB, ESO, FP1, etc.	57,5%	42,5%
Batxillerat, COU, FP 2, etc.	73,6%	26,4%
Universitaris grau mig	72,8%	27,2%
Universitaris grau superior	73,5%	26,5%

D’un simple cop d’ull, es posa de manifest que nivell d’estudis i presència d’almenys un ordinador es mouen en el mateix sentit. A més, entre el grup no tenir estudis fins tenir almenys estudis primaris i el grup de l’EGB i ESO, hi ha el salt un favor de la possessió d’ordinador que suposa que la proporció del si superi la del no. D’aquesta manera, la possessió d’ordinador/s domèstic/s està associada amb els estudis mitjos i superiors.

Cal destacar, a més, que dels 33 individus que declaren voler comprar un ordinador, havent indicat alhora el seu nivell d’estudis, 22 tenen una titulació igual a superior a l’EGB. També 15 dels 33 entrevistats suara esmentats, volen connectar el nou ordinador a Internet.

Si la comparació es fa respecte el nivell d'estudis de la persona que aporta més ingressos a la llar, la situació no canvia: 299 de 397 de les famílies entrevistades amb un o més ordinadors, qui aporta més ingressos a la llar compta amb estudis secundaris o superiors.

La figura exposada tot seguit mostra els valors obtinguts quan es creua la variable “Anys que fou comprat el primer ordinador per casa” i “Nivell d’estudis”, en base a la informació recollida sobre 394 individus. Observant la figura no hi ha dubte que tenir estudis mitjans o superiors ha estat un fort incentiu per a ser un pioner en la compra d’ordinador. En efecte, només en el cas de les màquines comprades en els darrers tres anys, els individus amb nivell d’estudis secundaris o inferiors ocupen una posició capdavantera.

Figura 3.6. Relació entre l’antiguitat de l’ordinador i el nivell d’estudis

El nivell d’ús de l’ordinador també creix amb el nivell acadèmic assolit, tal com mostra la següent taula.

Taula 3.7. Encreuament entre la freqüència d’ús i el nivell d’estudis

	Freqüència d’ús de l’ordinador
	Cada dia	Un o més cops per setmana	Un o més cops per mes	Alguna vegada	Gairebé mai/mai	Total
Sense estudis	1	0	0	0	0	1
Elementals	2	2	0	4	2	10
Primaris	7	2	0	6	5	20
EGB, ESO, etc.	43	27	5	19	20	114
Bat. sup., etc.	44	12	6	5	6	73
Univ. mig	48	17	3	5	6	79
Univ. sup.	24	10	1	0	7	42

Observant la taula detalladament, apareix com una doble situació: la major freqüència d’ús coincideix amb els individus amb estudis universitaris, mentre que l’ús esporàdic o puntual té un pes comparativament més destacat en els entrevistats sense estudis, estudis elementals o primaris.

3.2.2. Internet

Un segon bloc de preguntes tractava de la connexió a Internet del parc de màquines instal·lades. Del total de 397 entrevistats amb ordinador, un 67,7% declarava tenir accés a la Xarxa, mentre que un 31,7% afirmava no tenir-ne (amb 2 casos NS/NC). D’aquesta manera, un terç de la mostra (269/800) són llars amb accés a Internet. Una xifra gairebé set punts percentuals superior a l’obtinguda en l’enquesta del 2000.

La pregunta important d’aquest capítol és si els no connectats a Internet pensen afegir-s’hi dins un període de 6 mesos: un 16,5% diu que si. D’aquesta manera, del total d’enquestats que tenen ordinador a casa, un notori 25% (100 sobre 397) pensa continuar al marge de la Xarxa durant, almenys, mig any. Val a dir que la voluntat de connectar-se en breu arribava fins el 31% en l’enquesta del 2000, mentre que els reticents eren el 30%. Aquestes xifres fan sospitar que cada cop és més difícil de convèncer els encara no connectats perquè s’integrin a Internet. No obstant, un canvi en les condicions (cost, seguretat, velocitat, etc.) de la connexió canviaria, probablement, les coses.

Pel que fa els tipus d’accés a Internet, la línia telefònica convencional predomina clarament sobre qualsevol altra sistema, tal com mostra la figura següent.

Figura 3.7. Tipus accés a Internet

La qüestió de l’antiguitat de la connexió a la Xarxa obtingué un total de 257 respostes vàlides: un 20,2% feia menys de 6 mesos, un 19,8% entre sis mesos i un any, un 32,3% entre 1 i 2 anys, un 14,4% entre 2 i 3 anys i un 13,2% més de tres anys. D’aquesta manera, amb un 40% del total, l’any 2002 s’hauria caracteritzat per un notori augment de la connexió de les llars a la Xarxa.

La següent taula recull la informació relativa als membres del nucli familiar que més usen Internet (amb l’advertència que la pregunta admetia la resposta múltiple).

Taula 3.8. Membres del nucli familiar que més usen Internet

Usuari	Nombre de respostes
El propi entrevistat	166
El pare	121
La mare	63
Els fills	200
Altres persones	18

Malgrat que aquesta informació podrà serà detallada amb posteriors dades, la taula deixa ben clar el predomini dels fills.

 Les qüestions referides al grau d’accés a Internet presenten valors més modestos: un 27,7% (222 casos) de la mostra ha accedit algun cop a la Xarxa, amb un 39,4% dels quals ho fa diàriament (un 11% de la mostra total). Aquestes dades no es separen dels resultats del 2000: aquell any, l’accés diari a la Xarxa (des de casa o no) caracteritzava cap al 12% del total de la població entrevistada.

L’accés des de casa rep un total de 162 respostes afirmatives, 56 si es des del lloc de treball, 53 des de l’escola o universitat, 22 en espais públics i 20 en altres llocs (probablement cases d’amics o familiars). La pregunta anàloga a l’enquesta del 2000 mostrava uns resultats diferents: hi havia un major accés des del lloc de treball o d’estudi que des de casa. Malgrat es tractava d’una pregunta un pèl confusa, la seva comparació amb l’any 2000 posa de manifest una clara difusió de l’accés particular a Internet. A més a més, malgrat sigui una pregunta amb resposta múltiple, la distribució dels resultats fa pensar que l’accés a la Xarxa és un afer més privat que l’ús de l’ordinador. Una circumstància que ratifica el predomini de l’ús exclusivament personal (118/222) sobre el professional o el compartit.

En definitiva, el que realment ha canviat els dos anys transcorreguts entre ambdues enquestes és l’augment de les connexions domèstiques a Internet. La població total dels Internautes es manté, però, més o menys igual.

Els entrevistats havien d’aclarir el tipus de sistema emprat per accedir a Internet. L’ordinador personal concentra gairebé totes les respostes, mentre que l’accés a través del TV o des d’una agenda personal no presenten cap cas i l’accés des d’un aparell de telefonia fixa o mòbil aplega en total només 5 individus.

S’ha creuat les dades de l’ús d’Internet (tant en el moment present, com amb anterioritat) amb el sexe de l’entrevistat. Els resultats són incontestables: mentre que l’ús actual arriba al 85% del homes que han donar una resposta vàlida a la qüestió, la proporció baixa fins el 51% en el cas de les dones. A la pregunta relativa a l’accés a la Xarxa en alguna ocasió passada, les proporcions són del 72% i el 61,1% respectivament. Val a dir que les respostes vàlides quan s’ha demanat a l’entrevistat si es connecta en l’actualitat han estat 267, mentre que si l’accés s’ha produït alguna vegada el nombre de respostes vàlides puja a 341.

La qüestió referida a la freqüència d’accés a la Xarxa, també manifesta un clar color masculí: un 80% del homes s’hi connecta cada dia o vàries vegades per setmana, mentre que aquest nivell d’ús es queda en el 56,4% pel que fa a les dones. Per contra, si la connexió és esporàdica o mai, els homes baixen al 16,5% mentre que les dones pugen fins el 38,9%. Malgrat només es compti amb 221 respostes vàlides, queda clar el biaix de gènere pel que fa a l’usuari d’Internet. Una circumstància a la que aplicar la mateixa advertència ja feta sobre la influència del factor edat, a l’hora d’explicar les diferències observades.

El factor edat també incideix sobre la connexió a la Xarxa. No hi ha, però, la dispersió bimodal observada en  el cas de la possessió d’ordinador. Fins els 30 anys, el 80% dels 106 individus amb ordinador, tenen connexió a Internet. Aquesta proporció baixa lleugerament cap el 70% fins els 55 anys, enfonsant-se a menys del 50% pels trams superiors d’edat.

Creuant l’edat amb el temps que fa que els entrevistats tenen Internet a casa, com era previsible les generacions entre 36 i 50 anys són també les que manifesten estar connectades des de més temps enrera.

El factor de la titulació acadèmica incideix poderosament sobre el fet de tenir accés domèstic a Internet. El 54,6% dels que afirmen tenir accés particular a la Xarxa posseeixen estudis de COU o superiors (147/269). Una proporció que puja fins el 84,4% si s’exclouen les persones sense estudis i estudis elementals o primaris. Val a dir, a efectes comparatius, que els enquestats amb estudis de COU o superiors són el 32,7% de la mostra. Per tant, aquests nivells acadèmics estan sobrerepresentats entre els internautes.

Taula 3.9. Encreuament entre l’ús d’Internet i el nivell d’estudis

Ús d’Internet
Nivell d’estudis	SI	NO
Sense Estudis	0	3
Elementals	14	16
Primaris	28	24
EGB, ESO, FP 1, etc.	80	38
Batx. Sup., COU, FP 2, etc.	58	23
Universitaris mitjos	59	16
Universitaris superiors	30	6

La previsió de connexió a la Xarxa també segueix la tònica tot just apuntada: hi ha 21 casos vàlids que manifesten la voluntat de connectar-se, 11 dels quals són entrevistats amb estudis de COU o superiors.

La taula de contingència entre el grau d’accés a Internet i el nivell d’estudis, apareix a continuació.

Taula 3.10. Encreuament entre el grau d’accés a Internet i el nivell d’estudis

	Freqüència d’accés a Internet
	Cada dia	Un o més cops per setmana	Un o més cops per mes	Alguna vegada	Gairebé mai/mai	Total
Sense estudis	1	0	0	0	0	1
Elementals	0	0	0	3	1	4
Primaris	0	0	0	3	2	5
EGB, ESO, etc.	13	21	3	17	12	66
Batx. sup., COU, etc.	27	9	5	2	9	52
Univ. mitjos	30	19	0	5	6	60
Univ. sup.	16	10	1	2	4	33

En aquesta ocasió, les coses són un pèl diferents del cas de l’ús de l’ordinador. Atès que el col·lectiu dels internautes és més petit que el d’usuaris d’ordinador i més concentrat pel que fa el nivell d’estudis (amb predomini dels secundaris i superiors), la distribució de freqüències d’accés està més dispersa a través de les fileres, tant si és alta com baixa. En aquest punt, per tant, l’impacte del factor nivell d’estudis seria més important sobre el fet de tenir accés, o no, a la Xarxa que sobre la freqüència d’aquest.

L’impacte del nivell d’estudis sobre l’antiguitat d’accés a Internet és menys marcat que en altres capítols. En efecte, els entrevistats que fa més d’un any que tenen accés a Internet es distribueixen entre tots els nivells educatius, excepte els tres inferiors (sense estudis, elementals i primaris).

També ha estat possible creuar la renda amb l’accés a Internet. Malauradament, l’escàs nombre de respostes vàlides (únicament 129) no suporta una anàlisi detallada. De tota manera, també s’observa un augment del fet d’haver accedit alguna vegada a la Xarxa a mesura que és major el nivell de renda.

En aquesta mateixa línia, en 88 casos s’ha pogut comparar connexió domèstica amb ingressos familiars. Malgrat la mostra sigui massa petita, com s’ha vingut constatant en altres ocasions, l’accés a Internet és majoritari a les famílies amb rendes superiors als 1200 euros mensuals. Un patró que es repeteix en el cas dels individus que han fet alguna compra a través de la Xarxa.

Un capítol destacat és el de buscar informació i fer compres a través d’Internet. Únicament 34 entrevistats (el 4,25% de la mostra) declara haver comprat alguna cosa, mentre que 28 s’ha informat sense haver procedit, però, a la compra. Si es té present que hi ha un 11% de la mostra són navegants diaris, la proporció d’aquells que aprofiten per informar-se i/o comprar queda clarament per sota. Cal destacar que l’any 2000 els entrevistats que declararen haver comprat alguna vegada per Internet tampoc arribaren al 5% del total.

La taula següent mostra el resultats pel que fa al tipus de producte o servei adquirit, una informació que malauradament no quedà recollida en l’enquesta del 2000.

Taula 3.11. Producte o servei que s’adquirit o s’ha buscat informació a través de la Xarxa

Tot i que les xifres són minses, sobretot si es té present que la qüestió permet respostes múltiples, val la pena comentar els següents extrems:

1)             Malgrat no es pregunti el nombre d’ocasions que s’ha buscat informació o s’ha comprat, sinó només el tipus de producte perseguit pels entrevistats que han accedit a Internet, la taula posa de manifest el tipus de producte o de servei que més crida l’atenció dels internautes.

2)             En tots els casos, el volum de persones que busca informació supera clarament el de compradors. No hi ha dubte que l’anonimat de la Xarxa fa que el possible client disposi de més marge d’actuació, de forma que Internet és una bona font d’informació mentre que, alhora, la seva seguretat aixeca recels, cosa que frena la decisió de compra.

3)             Destaquen les compres en llibres, bitllets de viatge, entrades d’espectacles i productes d’alimentació. Productes o serveis que també mereixen més consultes de tipus informatiu (amb l’excepció de l’allotjament i les ofertes de vacances).

Tant o més significatiu és la despesa feta en aquestes compres per Internet. De les 30 respostes rebudes, 10 manifesten haver gastat durant l’any 2002 entre 30 i 60 € (de 5000 a 10 mil ptes.) i 9 entre 60 i 120 €. La resta es distribueix de la següent manera: 4 entrevistats menys de 30 €, 2 entre 120 i 300 €, 2 entre 300 i 600 € i 3 més de 600 € (100 mil ptes.). La tarja de crèdit com a mètode de pagament on line és el més usat: 22 de les 34 respostes rebudes (més dos casos que afirmen haver usat una tarja d’establiment). A continuació, apareix el reembossament amb 8 respostes.

Els avantatges que declaren haver descobert comprant per Internet apareixen reflectits a la taula inferior, la qual conté el nombre d’individus que declaren un o més dels arguments exposats.

Taula 3.12. Avantatges de comprar per Internet

Avantatges	Nombre
Comoditat	46
Rapidesa	40
Varietat	38
Accés a més informació	32
Major accessibilitat	28
Preu	19
Per provar	12
Únic mitjà disponible	3
Altres	5

Si hom suma rapidesa (a la informació) i major accessibilitat, així com varietat i accés a més informació, s’obté una aproximació clara a les raons que justifiquen comprar a través de la Xarxa. Uns motius als que afegir-hi la comoditat. El preu no és una raó suficient.

L’altra cara de la moneda són els problemes que planteja usar Internet per a fins comercials particulars. La figura mostra la freqüència de respostes de cadascun dels tipus proposats, sabent que l’entrevistat podia indicar-ne més d’un.

D’acord amb la figura exhibida la pàgina següent, l’excés de publicitat, la lentitud, la manca de seguretat i la confidencialitat són els principals problemes que els entrevistats han trobat a l’hora de comprar a través de la Xarxa. Els capítols relacionats amb el cost i la qualitat del servei dels proveïdors, ocupen una posició més secundària.

La taula, també exposada a la pàgina següent, s’ha obtingut creuant la variable “Freqüència d’ús de l’ordinador” amb el fet d’haver-se informat/comprat per la Xarxa. La fita és confirmar, o no, la intuïció que l’opció de compra està associada amb l’ús sovintejat de l’ordinador (connectat a la Xarxa).

Mirant la taula es conforma la sospita que els usuaris més propensos a comprar o a informar-se són els que més sovint usen l’ordinador.

Un altre aspecte proper és la  relació existent entre la freqüència d’ús d’Internet i la quantitat gastada. Malgrat només 30 individus hagin donat respostes vàlides, la meitat d’aquests usen cada dia, o vàries vegades cada setmana, l’ordinador i han efectuat compres entre els 30 i els 120 euros.

Figura 3.8. Barreres a la compra online

Taula 3.13. Encreuament entre la freqüència d’us d’Internet i la compra online

		He comprat	Compra no, informació sí	Ni compra, ni informació	TOTAL
Freqüència	Cada dia	22	19	83	124
	Un o més cops a la setmana	5	3	46	54
	Un o més cops al mes	4	1	7	12
	Alguna vegada	2	3	15	20
	Gairebé mai/mai	1	2	9	12
	TOTAL	34	28	160	222

Com a curiositat addicional, es va creuar les respostes sobre el tema que ara ens ocupa amb el sexe de l’entrevistat (sobre el dels esmentats 222 casos vàlids). La sorpresa és que no hi ha diferencia estadística entre els sexes alhora d’informar-se, o de comprar, a través d’Internet.

Es va procedir a creuar la variable “Nivell d’estudis” amb el fet d’haver-se informat i/o comprat per la Xarxa. De les 34 persones que tant declaren haver comprat com la seva titulació, 18 tenen estudis superiors. D’altra part, dels 28 que s’han informat sense haver comprat i se’n sap el nivell d’estudis, 14 tenen titulació universitària.

Es preguntà als entrevistats si disposen d’adreça electrònica particular i de pàgina WEB personal. Hi hagué 152 respostes favorables en el primer cas i 16 en el segon. Val a dir que, respecte el total de la mostra, la primera xifra en representa el 19%, mentre que la segona el 2%. Respecte les persones que afirmen tenir accés domèstic a Internet (269 casos) poc més de la meitat tenen adreça electrònica particular i un 6% WEB personal.

En aquest punt, cal afegir que abunda poc el tenir una adreça electrònica, personal o general, en el lloc de treball o bé d’estudi: 52 i 24 casos, respectivament. Si es compara tenir adreça electrònica particular o WEB personal segons el nivell d’estudis, s’obté la taula següent la qual es comenta per sí sola.

Taula 3.14. Disposició d’adreça electrònica particular i de pàgina WEB personal

Nivell d’estudis	Adreça electrònica particular	WEB personal
Sense estudis	1	0
Elementals	0	0
Primaris	2	0
EGB, ESO, FP1, etc.	40	5
Batx. sup., COU, FP 2, etc.	36	5
Universitari mitjà	49	5
Universitari superior	24	1

Aquesta relació directament proporcional entre tenir ordinador i nivell d’estudis es repeteix en el cas de la connexió a Internet: el 68% dels que afirmen tenir connexió a casa també declaren haver cursat estudis superiors.

Els resultats obtinguts a l’enquesta confirmen l’existència d’una certa divisòria digital, entenent per aquest concepte l’existència de grups socials amb diversos graus de retard en l’accés a les TIC.[4] Una situació ja constatada en l’enquesta del 2000.

En creuar les dades de “Presència/absència d’ordinador” amb la ”Professió de la persona que aporta més ingressos a la llar”, s’obtenen els següents resultats:

1)      Tenen ordinador/s 161 de les 208 famílies entrevistades que afirmen tenir la seva principal font d’ingressos de membres que són directius, empresaris o autònoms, quadres intermedis i empleats en tasques administratives. Si es pregunta per l’accés domèstic a Internet, el 81% declaren tenir-ne. D’aquesta manera, aquests grups d’estatus representen el 48% de les llars amb connexió a la Xarxa i el 40,5% dels que tenen ordinador. Les categories sòcio-professionals mitjanes o altes representen un 26% de la mostra.

2)      Les llars que tenen la principal font d’ingressos de persones que treballen com a pagès, empleat fora de l’oficina (obrers qualificats i empleats de categories baixes de l’administració) i treballadors manuals no qualificats, el 61% declara posseir almenys un ordinador. D’aquests darrers, el 65% té connexió a Internet. D’aquesta manera, aquest ampli col·lectiu d’estatus representa un 42,3% de les famílies que declaren tenir ordinador i el 40,5% de les que tenen accés a la Xarxa. Aquests grups sòcio-laborals representen el 34,2% de la mostra.

3)      Quan la major part dels ingressos provenen de la jubilació (que correspon a un 33% de la mostra), un 79% d’aquestes llars declara no disposar d’ordinador. Dels que sí en tenen, només un 40% accedeix a Internet des de casa. D’aquesta manera, els jubilats acaparen el 14% dels ordinadors i el 8,5% de les connexions domèstiques a la Xarxa.

De forma complementària, en creuar les dades de “Presència/absència d’ordinador” amb la ”Professió de l’entrevistat”, s’obtenen els següents resultats (que, com era d’esperar, no són tan contundents com els anteriors):

4)      Tenen ordinador/s, 102 dels 133 individus entrevistats que afirmen ser directius, empresaris o autònoms, quadres intermedis i empleats en tasques administratives. Si es pregunta per l’accés domèstic a Internet, el 78% (75 sobre 96 respostes vàlides) declaren tenir-ne. D’aquesta manera, aquests grups d’estatus representen el 28% dels entrevistats amb connexió a la Xarxa i el 24% dels que tenen ordinador. Les categories sòcio-professionals mitjanes o altes representen un 16,6% de la mostra.

5)      Les llars on l’entrevistat es classifica com a pagès, empleat fora de l’oficina (obrers qualificats i empleats de categories baixes de l’administració) i  treballadors manuals no qualificats, el 66% declara posseir almenys un ordinador. D’aquests darrers, dues terceres parts té connexió a Internet. D’aquesta manera, aquest ampli col·lectiu laboral representa un 23% tan dels entrevistats que declaren tenir ordinador, com dels que tenen accés a la Xarxa. Aquests grups sòcio-laborals representen el 18% de la mostra.

6)      Quan l’entrevistat fou un jubilat (que correspon a un 27% de la mostra), un 84,7% declarava no disposar d’ordinador. Dels que sí en tenien, només un 38% podia accedir a Internet des de casa. D’aquesta manera, els jubilats entrevistats acaparen el 8,5% dels ordinadors i el 5% de les connexions domèstiques a la Xarxa.

La diferència entre els tres col·lectius és clara, sobretot si es prenen els valors referits a la persona que aporta més ingressos a casa: hi ha un grup que aproximadament representa cap a un 42% de la població total que està plenament incorporat a les TIC, enfront una quarta part de la mostra total que viu d’esquenes a les TIC.[5] Entremig hi ha una tercera part de la població que s’hi va incorporant progressivament. A grans trets, doncs, els resultats confirmen el que ja s’obtingué a l’enquesta del 2000. En efecte, hi ha un grup social que combina ingressos baixos, edat avançada i absència quasi total de sistemes informàtics. En el cas de Lleida, d’acord amb les dades de l’enquesta, la població amb més elevada probabilitat de quedar allunyades de la informàtica i Internet, és cap a una cinquena part de la població total. Inclou, en bona part, persones d’edat que viuen soles.

Com resulta evident, aquesta classificació és una interpretació provisional dels principals resultats de l’enquesta. En qualsevol cas, el pes dels tres grups esmentats dins la població total anirà canviant al pas dels anys, especialment en detriment del col·lectiu de població desvinculada de les TIC, ni que sigui per la simple dinàmica del relleu generacional.

3.2.3. Lectura de la premsa per Internet

L’enquesta conté una informació curiosa: permet la comparació entre la lectura de la premsa on-line o a través del mitjà escrit. La dissimilitud no podria haver estat major: sobre el total de la mostra, la meitat declara llegir el diari cada dia, mentre que el 14% dels entrevistats declaren haver accedit a Internet per tal de llegir la premsa on line. Cal advertir, però, que un 70% d’aquests ho fan de tant en tant o esporàdicament. Només 8 dels 800 individus enquestats declara està subscrit a un servei de premsa on line.

3.2.4. Telèfon mòbil

Comparant la possessió d’ordinador amb la de telèfon mòbil, aquest darrer domina clarament: el 74% declara tenir-ne (un 70% l’any 2000). Val a dir que la xifra confirma la ràpida penetració de la telefonia cel·lular, ja que la seva antiguitat com a novetat tecnològica és molt menor. També cal destacar que el nombre de mòbils dins les famílies és considerable: un 44% declaren tenir-ne un, un 27,4% afirma posseir-ne dos i un notable 28,4% tres o més.

En altres termes, hi ha més famílies amb varis mòbils que només amb un de sol. Com a qüestió addicional, a l’entorn del 95% dels primers mòbils són d’ús particular, essent la resta propietat de l’empresa. Quan hi ha més cel·lulars per llar, creix el pes dels de l’empresa, però sempre queden molt per sota del nombre dels mòbils particulars. Tots aquests resultats són gairebé coincidents amb els de l’any 2000.

La taula conté el valors obtinguts a les preguntes referides a l’antiguitat dels mòbils. Això és, el nombre de persones que declaren tenir aquests diferents mòbils.

Taula 3.15. Antiguitat del mòbil

	1r. mòbil	2n. mòbil	3r. mòbil
Menys de 6 mesos	90	59	58
Entre 6 mesos i 1 any	83	84	26
Entre 1 i 2 anys	112	60	33
Entre 2 i 3 anys	112	53	23
Més de tres anys	190	69	26
NS/NC	3	3	1

Com s’observa, disposar d’almenys un telèfon mòbil acostuma a tenir una antiguitat superior als dos anys, mentre que el segon i addicionals telèfons mòbils solen haver estat comprats més recentment (en molts casos fa menys d’un any).

Les expectatives de compra són magres: un 89% dels enquestats que han declarat posseir-ne un o més, no desitgen comprar-ne cap més (un 84% l’any 2000). D’aquesta manera, la tendència a la multiplicació dels cel·lulars dins les famílies s’estaria frenant: el mercat està, de fet, cada cop més saturat.

3.2.5. Televisió

Pel que fa a la TV, el 99,6% en té. Del total de la mostra, un 34% té només un aparell, un 47% en té dos i un 19% tres o més. Així, el grup més nombrós és el de famílies que en tenen dos (quasi la meitat del total).

Es preguntà quantes hores al dia es mirava la TV. Dels que tenen almenys un aparell, un 34,2% hi dediquen entre 1 i 2 hores, seguits del 32,7% que hi destinen entre dues i tres hores. Un notable 26,5% dedica més de tres hores al dia a veure la TV.

3.2.6. Vídeo

La presència del vídeo presenta un perfil diferent al de la TV, ja que si bé el 77% de la mostra afirma posseir-ne un, són ben poques les famílies que superen aquesta xifra (només 67 casos). Si es té present que tothom té almenys un TV, en la majoria de llars hi ha un televisor que  està acompanyat d’un vídeo. La resta de successius aparells de TV, no.

3.2.7. Compact Disc (CD), càmera de vídeo, DVD, antena parabòlica i canal TV de pagament

Hi havia tot un seguit de preguntes sobre la disponibilitat a casa d’altres aparells electrònics. Els principals resultats es detallen a continuació.

Si es pregunta per abonament a un canal de pagament, un 18,8% de la mostra declara estar-hi subscrit. La TV per cable, però, és un servei que només compta amb un 5,1% de la mostra.

La proporció de llars amb CD arriba al 57%, amb un pes predominant de les que només en tenen un (el 78%). El fet d’escoltar música a través de l’ordinador o des d’Internet, presenta els següents resultats: 157 casos són afirmatius enfront 229 de negatius, en la primera qüestió, mentre que són 76 enfront de 195, en la segona.

Només el 20,7% dels enquestats té càmera de vídeo. Pel que fa al DVD, la proporció dels que declaren tenir-ne és del 16,8%

El contestador automàtic o bústia de veu és un servei que posseeix un 47,5% de la mostra.

El 20,6% dels enquestats declaren tenir una consola de vídeo jocs.

La Webcam és una complement poc estès: només un 4,5% dels enquestats en tenen. Xifres semblants apareixen en el cas de l’ordinador portàtil (un 4,6% declara tenir-ne un) i de l’agenda electrònica (PDA) (un 3,6% en té). La regrabadora de CD assoleix, però, la proporció del 15.6% de la mostra.

3.3. Previsions de futur

Pel que fa les previsions sobre l’ús de les tecnologies informàtiques, l’anàlisi ha de considerar, ineludiblement, tant les llars que ja disposen d’ordinador com aquelles que no en disposen. A continuació, s’inclourà la referència a tenir o no tenir accés a Internat.

La primera figura exposada a continuació està copiada de la memòria de l’any 2000. Aquestes dades han de ser comparades amb els resultats obtinguts enguany, els quals són reproduïts a la figura exposada a la pàgina següent.

Figura 3.9. Llars i previsions de futur de les TIC (any 2000)

La comparació d’ambdues figures mereix els següents comentaris:

1) La proporció dels ordinadors amb Internet ha crescut sensiblement. La reducció de vint punts en només dos anys, indica clarament que la presència de màquines sense connexió a la Xarxa va a la baixa: la compra d’un primer ordinador o la renovació del vell, sempre suposa la possibilitat de connectar-se a Internet.

2) La possibilitat que durant els propers 6 mesos l’ordinador domèstic sense connexió a la Xarxa sigui connectat a aquesta, ha disminuït. En altres paraules, hom espera a la renovació de les màquines velles a fi i efecte de connectar-se. Cal notar, no obstant que, si hom creua aquestes dades amb la categoria sòcio-professional de l’entrevistat, 12 de les 21 famílies enquestades (i dels individus entrevistats) que tenen previst connectar-se a Internet són treballadors qualificats, o no, per compte aliè, així com mestresses de casa. La resta són gairebé tots estudiants o jubilats.

3) Ha minvat la voluntat de compra d’un ordinador entre els que no en tenen. Una circumstància que fa pensar en una certa saturació, ni que sigui momentània, del mercat. En qualsevol cas, si hom creua aquestes dades amb la categoria sòcio-professional de qui aporta més ingressos a cas, 24 dels 33 casos són treballadors qualificats, o no, per compte aliè, així com mestresses de casa. Si el creuament es fa amb la feina de l’entrevistat, aquest col·lectiu abasta 21 dels 33 casos.

4) La gran majoria dels ordinadors que pensen comprar-se al llarg dels propers 12 mesos, es desitja que tinguin la possibilitat de connectar-se a la Xarxa. Com en els dos punts anteriors, 13 de les 21 famílies enquestades (o 15 dels 21 individus entrevistats) que declaren voler comprar una màquina amb connexió a Internet, són treballadors assalariats o mestresses de casa.

Figura 3.10. Llars i previsions de futur de les TIC (any 2003)

Aquests resultats posen en relleu que no són els grups d’estatus alt o mitjà-alt els que tenen previst comprar maquinari o connectar-se a Internet. Com ja fou apuntat en l’enquesta del 2000, les capes mitjanes i baixes encara s’estan incorporant a les TIC, malgrat sigui en una propensió decreixent.

L'enquesta demanava a les persones entrevistades que indiquessin la composició de la seva família. Això ha permès avaluar l'impacte d'aquest factor en la disponibilitat i, sobretot, les expectatives de compra de PC i d'Internet en els propers mesos. Per deixar el mes clar possible aquest punt, s'ha dividit la mostra total entre les llars que tenen persones d'11 a 2 anys i les llars que compten amb individus majors de 65 anys. Els resultats s'exposen a la taula següent.

Taula 3.16. Incorporació de les TIC per part dels joves i de la gent gran

	Famílies 11-25 anys		Famílies majors de 65 anys
	xifres totals	% s/grup*	xifres totals	% s/grup*
Casa amb ordinador	241	84%	71	23%
Previsió de compra PC	11	23%	7	3%
Internet a casa	173	72%	30	42%
Previsió Internet	14	21%	4	10%

*S'entén per grup el conjunt d'entrevistats als que tal característica els hi es aplicable, inclosos els NS/NC. Els percentatges no es refereixen, però, a l'univers total de persones de les edats en qüestió, com tampoc al conjunt de la mostra.

Cal advertir que els dos col·lectius considerats no son grups estrictament separats. En altres paraules, que dins el grup de les famílies amb gent jove n'hi pot haver que tinguin avis o àvies a casa. Malgrat aquesta difuminació de les fronteres entre els grups, les dades de la taula son concloents: la possibilitat de tenir ordinador i Internet a casa, així com la previsió de compra de maquinari i d'accés a la Xarxa, es molt mes destacada en el cas d'existir persones amb edat escolar a la llar. D'aquesta manera es posa de manifest, una vegada mes, l'incentiu que suposen per les famílies les necessitats escolars dels seus membres, a l'hora d'accedir a les tecnologies TIC

Com ja s'exposà a la memòria dels resultats del 2000, la recerca de Castells i Díaz apareguda finals de 2001 aportava elements de comparació per descriure la situació a la ciutat de Lleida, quant a implantació i ús de les noves tecnologies, respecte el seu entorn geogràfic. Malauradament, però, les diferències en la codificació i en la interpretació dels valors observats de les variables en les diferents fonts recollides, eren un seriós obstacle per a poder comparar moltes magnituds. Tot i així, tal com es pot comprovar a les taules, les dades mostraven que Lleida es situava, sense cap mena de dubte en la banda alta tant en difusió com en ús de les noves tecnologies a nivell de Catalunya i molt propera a la mitjana europea.

Taula 4.1. Percentatge de llars amb connexió a Internet (anys 2000-1)

Lleida Ciutat 2000	SI: Catalunya 2000	SI: Catalunya 2001	EM: Regió Metropolitana 2001	OM: BCN Ciutat 2001	SI: Unió Europea 2000	SI: Estats Units 2000
27% (23%-31%)	18,5%	27,1%	23,2%	26,8%	28,4%	41,5%

Fonts: SI: Estadístiques de la Societat de la Informació Catalunya 2001 i Catalunya 2000. Secretaria per a la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

OM: Enquesta Òmnibus Municipal juny 2001 de la ciutat de Barcelona. Institut Municipal d'Informàtica.

EM: Enquesta sobre les condicions de vida i hàbits de la població en la regió metropolitana de Barcelona (2000) . Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Entre parèntesi l’interval de confiança al 95% de les dades per Lleida ciutat

La situació actual a nivell estatal és diferent. L'estudi de la CMT-INE[6] (2002) estableix que el 17,37% del total de llars espanyoles disposen d’accés a Internet a l’habitatge. Aquest percentatge representa el 63,17% de les llars amb usuaris d’Internet adults. En el 36,82% de llars, els seus membres accedeixen des de altres llocs com són el centre de treball, centre d’estudis, cases de familiars o amics, cibercafés, centres públics, etc. Aquests resultats són netament inferiors als mostrats en el present estudi en el que s’indica que el 33,6% de la mostra són llars que tenen accés a Internet, sent només un 27 % els que es connecten fora de casa.

La forma de connexió de les llars espanyoles que tenen accés a Internet és principalment la línia telefònica convencional amb un 75,43%, la línia ADSL en un 11,83%, la xarxa de cable en un 6,96% i la línia XDSI en un 3,74%. Davant d’aquestes xifres, es pot afirmar que les llars de la ciutat de Lleida tenen una millor qualitat de connexió ja la línia telefònica convencional representa un 62 %, la línia ADSL un 18 % i el cable un 14 %.

Respecte al comerç electrònic, las compres a través d’Internet, no han assolit un gran desenvolupament entre els hàbits de la població lleidatana i espanyola. Segons les dades de la CMT-INE (2002) únicament un 2.13% de la població adulta van realitzar alguna adquisició de bens i serveis. A nivell de Lleida, aquesta xifra és dobla, però encara continua sent reduïda.

Això sí, la dada ja no és tan positiva respecte a la despesa mitjana de compra. Mentre que a la ciutat de Lleida un 76,7 % dels que havien respost afirmaven que es gastaven menys de 120 €, a nivell estatal les persones que han realitzat alguna compra a través d’Internet han efectuat una despesa mitjana de 187,75 euros.

Respecte a la modalitat de pagament, la tarja de crèdit és la més utilitzada tant a Lleida com a la resta de l’estat (64 % davant del 58,71%). Seguit del pagament contra reembors (23,52 davant de 26,54% ).

Es pot veure que l’avantatge més important que té el comprador on line de Lleida és la comoditat de comprar des de casa (75,4%), seguit per l’estalvi de temps (65,6%) i en tercer lloc la possibilitat de tenir una major selecció (62,3%).

Aquestes dades contrasten amb l’estudi realitzat per AECE[7] (2000) que mostrava com a principals raons del perquè comprava l’usuari català, en primer lloc pel seu preu (32,53 %), en segon lloc la rapidesa (26,11 %) i en tercer lloc la comoditat (18,56 %).

En canvi, si es comparen les respostes del nostre treball amb l’estudi d’AECE (2001) a nivell estatal, veiem que els resultats són més similars. En aquesta investigació s’esmenta com a primer incentiu la comoditat (42,50%), el segon lloc el preu (18,60 %) i en tercer lloc la rapidesa (13 %).

Altres estudis, com el realitzat per la AUI (Associació d’Usuaris d’Internet) i la Universitat Carlos III de Madrid (2001), coincideixen amb els resultats exposats, i indiquen que la majoria utilitza aquest mitjà per comoditat, l’amplitud dels horaris, els preus i la varietat, la rapidesa, la bona informació i la qualitat del servei.

Una vegada vist quins eren els principals avantatges que consideraven els enquestats que presentava la compra on line, passem ara a analitzar els principals problemes. Els resultats mostren que el problema més important és la saturació de la publicitat on line (65,6 %), seguit de la falta de velocitat (57,9 %) i en tercer lloc es destaca el tema de la seguretat i la privacitat (47,5%).

Si procedim d’igual manera que en els apartats anteriors i comparem aquests resultats amb altres de diferents àmbits, veiem que hi ha certes discrepàncies. L’estudi realitzat a usuaris catalans per l’AECE (2000) mostrava que la primera resistència que esmentaven els internautes era la desconfiança en la forma de pagament (21,48 %), seguit per la falta d’informació (16,93 %) i en tercer lloc la por a donar les seves dades personals (6,79 %).

Un altre estudi més recent, realitzat per la AUI (Associació d’Usuaris d’Internet) i la Universitat Carlos III de Madrid (2001) a nivell estatal, ubicaven com a principals barreres la desconfiança en el mètode de pagament, el no tenir els productes a la vista, els dubtes sobre el servei de postvenda, la falta de seguretat de les dades personals i la insuficiència o mala informació en l’ús d’aquesta via de compra.

Altres estudis corroboren l’exposat en aquest apartat, i centren els problemes en la qüestió de la confiança, tant en general com en les formes de pagament en particular. Per exemple, un estudi de PriceWaterhouseCoopers (2001) destacava que la principal barrera del e-commerce, era la desconfiança en els sistemes de pagament, i afirmava que instaurar un clima de confiança al voltant d’Internet i el comerç electrònic és un desafiament prioritari, ja que només així serà possible desterrar la nefasta estadística que mostra que únicament el 2,13% dels internautes espanyols ha realitzat alguna vegada una compra en Internet.

Respecte a les compres i el tipus de producte adquirit, la categoria de producte que més han comprat l’internauta lleidatà ha estat: oci, temps lliure i entrades a espectacles i alimentació i begudes (amb un 23,5% en ambdós casos).

Aquestes respostes divergeixen significativament amb els resultats oferts per altres estudis com els realitzats per l’AECE, tant a nivell de Catalunya com a nivell estatal. En el primer cas, els productes més comprats pels catalans eren: les reserves de viatges (44,34 %), oci i espectacles (40,34 %), electrònica (37,22 %), llibres (25,19 %) i en cinquè lloc, el software (24,48 %).

Es mostra a la taula següent els resultats a nivell estatal l’estudi realitzat per AECE (2001).

Taula 4.2. Productes més comprats per internautes espanyols

Font: AECE (2001). “Comercio Electrónico en España”. Abril. Disponible en www.aece.org.

Un altre aspecte a remarcar és la total absència de cap referència a la categoria de “Serveis d’adults”. En general, quan s’enquesta als usuaris sobre les seves preferències i hàbits de compra, no sol ser una categoria de producte molt esmentada, però si analitzem les dades (més objectives) subministrades per les empreses de targes de pagament, veiem la poca sinceritat de la majoria d’internautes del nostre país, ja que sí és un tipus de producte amb un elevat nivell de facturació, encara que a les enquestes aquest segment sempre apareixia a l’últim lloc de les preferències dels usuaris segons l’AECE.

Així si analitzem les xifres facilitades pel SERMEPA[8] sobre operacions realitzades a l’any 2000, veiem que aquesta categoria de serveis ocupen la segona posició amb 13.8 milions d’euros (2.300 milions de pessetes) després dels serveis per a Internet amb 15 milions d’euros (2.500 milions de pessetes).

Un altre sector a remarcar és l’associat als viatges de plaer i turisme. En el cas dels compradors online de Lleida aquest sector representa el 32,3% (aquest concepte engloba allotjament, bitllets i venda de paquets vacacionals). A nivell general, i segons la consultora Forrester Research, la venda de vols, reserves d’hotel i paquets de viatges van suposar un 14% de les despeses de vendes al detall. Un 0,3% de las vendes de viatges de plaer es van fer a través d’Internet, el que vas suposar un 35% de las vendes on line al detall. Noves aplicacions tecnològiques com la possibilitat de veure les habitacions d’hotel prèviament faran que les vendes on line d’aquests viatges siguin del 9% al 2005, o el que és el mateix uns 41.000 milions d’euros.

Però, hem de tenir en compte que les webs de viatges no s’han d’avaluar només per la seva facturació a al xarxa ja que molta gent utilitza la Xarxa per a comparar preus, i prefereixen comprar els seus bitllets directament en l’agència de viatges.

Pel que fa els telèfons mòbils, observi's d'entrada la taula inferior.

Taula 4.3. Distribució de llars per nombre de telèfons mòbils

	% llars amb un mòbil respecte el total de llars	% llars amb dos mòbils respecte el total de llars	% llars amb tres mòbils respecte el total de llars	% llars amb algun mòbil respecte el total de llars
Lleida	30,6%; (27%-34%)	22% (18%-26%)	16% (12%-20%)	69,7% (60%-73%)
SI- Catalunya 2000	32,4%	18%	7,7%	58,3%

Entre parèntesi l’interval de confiança del 95%.

Es poden comparar els resultats de la taula amb les dades aportades per CMT-INE (2002) que mostraven que el nombre de llars, a nivell estatal, en el que algun membre adult disposa de telèfon mòbil és de 8.059.193, el que representa el 58,77% de les llars. Aquestes llars amb usuaris de mòbil presenten una mitjana de 1,86 telèfons mòbils per llar. En aquest estudi es destacava el fet que en el 11,17% dels casos es posseïa un mòbil amb accés a Internet (WAP, GPRS).

Aquest mateix estudi ens dóna un punt de referència si volem comparar la situació de l’equipament de les TIC a les llars a la nostra ciutat  vers l’estat espanyol.

Figura 4.1. Equipament de les TIC a les llars

Com es pot observar en el gràfic anterior el 99,55% de les llars espanyoles disposen d’un equip de televisió amb una mitjana de 1,71 televisors per llar. En aquest context, apart de la forma de connexió a través d’antena convencional, el 7,46% de les llars pot rebre la senyal via satèl·lit, el 3,83% per cable i el 1,79% pot rebre senyal de televisió digital terrestre. Tal com s’ha vist, a la ciutat de Lleida la penetració de la TV, és molt semblant, arribant 99,6 % de les llars tenint en compte que un 66 % declara tenir més d’un aparell.

Respecte al vídeo les dades de la ciutat de Lleida, són lleugerament superiors al conjunt de la població espanyola (un 77% davant un 67,1 %) a l’igual que succeeix amb la possessió de CD (un 57 % davant un 54,3%).

Tal com es pot comprovar, tant pel que fa el nombre de llars amb ordinador, o la connexió a Internet, o el nombre de telèfons mòbils, Lleida ciutat està situada sempre per sobre del nivell mitjà de Catalunya, així com de la regió metropolitana i de Barcelona ciutat, i de l’Estat espanyol.

ACCÉS-INSTITUT MUNICIPAL D’INFORMÀTICA (2001). “Implantació de les TIC a la ciutat de Lleida”. Lleida. Disponible en

http://www.paeria.es/acces/presentaciotic/PresentacioTIC.ppt

AECE (2001). “Comercio Electrónico en España”. Abril. Disponible en www.aece.org.

AECE (2001). “Estudio a 40 empresas del sector turístico en Internet”. Disponible en www.aece.org.

AECE (2000). “1er Estudio sobre Comercio Electrónico en Catalunya”. Disponible en www.aece.org.

AIMC (2003). Quinta encuesta AIMC a usuarios de Internet: Navegantes en la Red. Document disponible en http://www.aimc.es 

AIMC (2002). “IV Encuesta en Internet sobre el uso de la red en España”. www.aimc.es/aimc/html/Internet.html

AIMC (2000). “III Encuesta en Internet sobre el uso de la red en España”. www.aimc.es/aimc/html/Internet.html

AJUNTAMENT de LLEIDA (2002): Lleida estadístiques. Informació sòcioeconòmica de la ciutat de Lleida, CPE/La Paeria, Lleida.

CMT-INE (2002). Encuesta a hogares españoles sobre tecnologías de la información y la comunicación. Disponible en http://www.ine.es

SECRETARIA PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ (Observatori de la Societat de la Informació) (2001). Estadístiques de la Societat de la Informació: Catalunya 2001. Document disponible a: http://www.gencat.es/dursi.