Consideracions prèvies

El present document conté l’explotació estadística i l’anàlisi dels resultats de l’enquesta sobre l’ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (des d’ara, TIC) que fou realitzada durant la primavera/estiu de l’any 2002 a directius d’empreses radicades a la Ciutat de Lleida. El qüestionari emprat, segons tres models que es troben a l’annex d’aquest treball, seguia de prop el que havia elaborat el Departament d’Universitats, Recerca i la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, tot i que se li havien afegit algunes preguntes addicionals. Un cop codificades i tabulades les respostes de vuitanta empreses i institucions, l'Ajuntament va encarregar l’informe que teniu entre mans per tal d’interpretar els resultats i extreure’n la màxima informació possible. D’aquesta manera, l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI-ACCÉS) disposarà d’una excel·lent fotografia del grau de difusió i formes d’ús de les TIC a les empreses i institucions de la ciutat.

1) Esbrinar el nivell i tipus de recursos informàtics a disposició de les empreses i institucions,

2) Investigar l’ús que se’n fa de les TIC i les motivacions que hi ha al darrera,

3) Contemplar aspectes relatius a la despesa en R+D, control de qualitat i innovació per part de les empreses lleidatanes.

Pel que fa el primer punt, la selecció de la mostra d’empreses entrevistades parteix de la classificació dels establiments per CNAE i nombre de treballadors, ja utilitzada en la Taula Input-Output de l’any 1996. En aquest cas, però, la naturalesa de la informació a recollir ha aconsellat simplificar el nombre d’enquestes, de forma que les diverses empreses són aplegades en uns pocs macrosectors. En concret, es tracta dels 3 següents:

3) Institucions públiques o privades que presten serveis adreçats al públic en general.

Cada tipus d’empresa/institució compta amb un model d’enquesta particular, la qual conté íntegrament el qüestionari emprat pel Secretariat per a la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, així com preguntes addicionals que permeten detallar l’ús específic de les TIC en el sector en qüestió.

La distribució per macrosectors del nombre d’empreses segons la CNAE i la mida de l’empresa (dividides en tres estrats: de 0 a 10 treballadors, de 11 a 250 i de més de 250 treballadors) s’indica a la taula següent:

Donades les xifres de la taula, la mostra total d’empreses i institucions a entrevistar s’establí en 80. Llavors, a fi i efecte de garantir una representació adequada de cada sector i mida d’empresa, la distribució prevista de les enquestes fou la que apareix a la taula següent:

Com s’observa, s’ha primat la representativitat de les mitjanes i grans empreses ja que fan un ús més intensiu de les TIC. De tota manera, el nombre major d’enquestes correspon a les petites empreses.

Finalment, com a resultat del propi procés de selecció de les empreses i institucions concretes a entrevistar, la distribució de les enquestes realment efectuades apareix a la taula inferior. En llegir aquesta taula, cal tenir present que hi ha 5 casos on no fou possible determinar el nombre de treballadors de l’empresa. [1]

Com s’observa, la mostra realment efectuada ha ampliat el nombre d’empreses de mida mitjana, tant del sector industrial com del comercial, mentre que s’ha reduït el d’empreses petites, per regla general menys inclinades a facilitar informació.

Coneguda la mostra realment duta a terme, en base a la informació aportada per les dades d’identificació de l’empresa, així com determinades preguntes esteses arreu l’enquesta, hom pot oferir una imatge detallada de les característiques de les empreses o institucions enquestades.

A fi i efecte de conèixer amb més precisió les característiques dels enquestats, la taula següent mostra la distribució d’enquestes per CNAE (2 dígits). Com es pot comprovar fàcilment, els sectors 15, 22, 26, 28, 39, 34, 45 i 60 han estat agrupats en el macrosector anomenat Indústria, construcció i transports.

Per la seva banda, la gran branca d’activitat del Comerç i serveis per a la venda, aplega els sectors 51, 52, 55, 71 i 92. Per acabar, el macrosector de les Institucions s’ha construït a partir dels sectors 74, 75, 80, 85 i 91.

Per mida de l’empresa/institució, mesurada segons el nombre de treballadors, la taula superior de la pàgina següent indica el nombre d’empreses entrevistades. Unes dades que, òbviament, s’ajusten a les exposades sobre la mostra efectuada.

Pel que fa a la freqüència de dones entre els treballadors, les xifres apareixen a la taula inferior de la propera pàgina. Com pot constatar-se d’un simple cop d’ull, la presència femenina supera la meitat dels treballadors en poc més d’un terç de les empreses o institucions enquestades.

Per sectors la distribució del pes de la mà d’obra femenina (amb 73 respostes vàlides) és la següent:

Finalment, el nombre total de treballadors assalariats, cas que es tracti d’un establiment d’un grup empresarial més ampli, apareix en la taula :exposada a continuació.

No hi ha dubte que, d’haver comptat amb més recursos, s’hauria pogut treballar amb una mostra més àmplia. Val a dir, però, que aquest és el primer estudi que es duu a terme sobre l’ús de les TIC a la capital de Ponent, de manera que té un caràcter exploratori. Hom considera que, coneguda la situació real de cada gran sector de l’economia lleidatana, futures edicions d’aquesta enquesta podran centrar l’atenció en aquelles empreses i branques d’activitat que bé mereixen ser analitzades amb més cura i abast.

Tampoc pot perdre’s de vista que els qüestionaris han estat contestats mitjançant entrevista personal directa amb directius i representats de les empreses. [3] Aquest procediment si bé és el més laboriós i costos, té l’enorme avantatge de la seva elevada fiabilitat, apart de les nombroses consideracions addicionals de caire qualitatiu que els entrevistats han aportat en el decurs de la conversa.

El present informe s’estructura en tres grans apartats, el contingut dels quals és el següent:

1) D’entrada, s’exposen molt succintament les principals conclusions de l’estudi

2) Al capítol segon es comenten de forma completa els resultats obtinguts després de l’anàlisi estadística exhaustiva de les dades de l’enquesta. Com és lògic, en el text només s’ha inclòs les figures i taules més significatives, a fi i efecte de facilitar-ne la lectura. Aquest capítol constitueix el cos principal de l’informe i es divideix en els següents apartats:

a) Equipament Informàtic: el qüestionari demana informació sobre el nombre, capacitats, antiguitat i funcions dels ordinadors presents a l’empresa o institució.

b) Connexió a Internet i correu electrònic: hom demana saber l’existència, o no, de xarxa local, tipus de connexió amb l’exterior, característiques dels treballadors amb accés a Internet i/o disponibilitat de correu electrònic, principals usos d’Internet, etc.

c) Presència de l’empresa a Internet: es sol·licita si l’empresa o institució té WEB pròpia, així com certes característiques d’aquesta.

d) Comerç electrònic: en aquest punt el qüestionari aprofundeix en l’ús d’Internet per a la gestió quotidiana de les compres i vendes de l’empresa. Hom afegeix preguntes relatives als avantatges o inconvenients trobats, arribat el cas, en el flux de comerç electrònic de l’empresa.

e) Telefonia: es tracta d’unes poques qüestions sobre el servei de telefonia convencional que disposa l’empresa.

f) Teletreball: aquest apartat indaga l’existència de teletreballadors a l’empresa.

g) Ocupació TIC: hom pregunta si hi ha treballadors especialitzats en el manteniment i millora dels equipaments informàtics i de telecomunicacions de l’empresa, així com certs aspectes del seu perfil professional.

h) Formació TIC: s’intenta esbrinar quants treballadors han rebut formació informàtica a nivell d’usuari, així com el lloc i cost d’aquesta.

i) Facturació anual de l’establiment i despesa TIC: volum de despesa de l’any 2001 en la compra de software i maquinari.

j) Activitat investigadora: per acabar, es pregunten els recursos destinats per l’empresa a R+D, així com al control de qualitat.

3) Un darrer capítol serveix per a fer una valoració global de l’estat de l’ús de les TIC per les empreses radicades a Lleida, així com una comparació amb l’evidència procedent d’altres estudis semblants.

2. PRINCIPALS RESULTATS

Els principals resultats que s’obtenen de l’anàlisi de les respostes sobre l’ús de les TIC per part de les empreses de Lleida poden resumir-se en els sis següents punts:

1) La informatització de les empreses de Lleida ciutat és, avui dia, completa i amb uns quants anys d’història al darrera. Aquesta situació conviu, no obstant, amb un ús dels equips que pot ser qualificat de perfil baix: eina de suport per a la gestió general de l’empresa, en el cas de les pimes, o bé per a la gestió dels diferents departaments, si es tracta de grans empreses o institucions.

2) La connexió a la Xarxa per part de les empreses de Lleida és un fet. La majoria té accés a Internet, cosa que s’utilitza per a fer servir el correu electrònic i per a cercar-hi informació.

3) Més del 60% de les empreses de Lleida té presència a Internet. Una pàgina WEB que bàsicament s’empra per donar-se a conèixer.

4) La utilització d’Internet per a la realització de compres o vendes és encara incipient. La perspectiva que això canviï en el futur, no és massa clara.

6) La despesa en R+D és poc important, encara que està molt més difós el control de qualitat.

3. EXPLOTACIÓ ESTADÍSTICA I ANÀLISI DE LES DADES DE L’ENQUESTA

L’explotació de les dades de les enquestes segueix els mateixos 10 apartats de que estava composat el qüestionari. Al marge de l’anàlisi global de les dades, arribat el cas s’ha fet esment especial als possibles resultats particulars de cadascun dels macrosectors considerats.

3.1. Equipament Informàtic

La distribució del nombre d’ordinadors o equipament informàtic de treball individual a les empreses i institucions enquestades és la que mostra la taula següent:

La xifra més comuna és la de tres ordinadors, tot i només representar un 11,25% de la mostra. També cal indicar la presència d’una institució que declara disposar de 2.296 ordinadors. Es tracta, òbviament, de la Universitat de Lleida. Una circumstància que converteix aquest centre acadèmic en la primera institució, en termes absoluts, en quant a l’ús de sistemes informàtics a la ciutat. A continuació, la Paeria declara tenir 583 ordinadors. En tercer lloc, apareix una gran empresa que afirma disposar-ne de 526.

Els enquestats també hagueren de respondre a la pregunta de quants d’aquests ordinadors tenien menys de tres anys d’antiguitat. Les respostes obtingudes (72/80) indiquen que un 36,3% dels enquestats han adquirit d’un a tres ordinadors des de 1999, un 23,6% n’han comprat entre 4 i 10, un 29,1% entre 11 i 100 i, finalment, un 2,5% han superat la xifra de 100 ordinadors comprats.

Atès que hom coneix la distribució d’empreses i ordinadors que declaren tenir, es pot saber la xifra total d’ordinadors del col·lectiu enquestat: 5.284 equips. Si es fa aquest càlcul en relació al nombre d’ordinadors adquirits els darrers tres anys, s’obté la xifra de 1.372 unitats. Malgrat el caràcter merament indicatiu que cal donar a aquestes dades ja que, probablement, els enquestats contesten de forma aproximativa, sobretot a la pregunta de les darreres compres, la proporció d’una quarta part d’ordinadors i equips informàtics de treball individual comprats des de 1999, dóna una idea de la notable antiguitat del parc de màquines. La informatització de les empreses seria, doncs, anterior a la de la ciutadania en general. En efecte, l’enquesta 2000 establia en un 60% el nombre de famílies que havien adquirit després de l’any 1999.

A la qüestió relativa al nombre de treballadors amb accés a un ordinador propi a l’empresa o institució, les respostes han estat creuades amb el sector d’activitat, obtenint-se els resultats de la taula inferior (amb un total de 70 respostes vàlides).

Com era d’esperar, la quantitat absoluta de treballadors amb ordinador propi és elevada en el cas de les institucions, ja que s’acostuma a treballar amb informació. A la resta de sectors, són sobretot els empleats en tasques administratives i de gestió els que usen l’ordinador com a eina de treball.

De les 72 empreses que responen a la pregunta de si tenen una xarxa d’àrea local, 62 ho fan afirmativament. Aquesta xifra es composa de 21 empreses industrials (el 95,4% del sector), 27 empreses de serveis (el 62,8% del sector) i 14 institucions (la totalitat menys una).

Hom ha preguntat quines són les funcions a les que es destinen els ordinadors. La taula següent mostra, d’una banda, el nombre d’empreses que han respost afirmativament i, de l’altra, el percentatge d’aquesta xifra sobre el total d’empreses que s’han pronunciat en el punt esmentat. [4]

Cal interpretar amb cura aquests resultats. Cal tenir present que la pregunta era susceptible de resposta múltiple, figurant l’administració general com a primera opció. A més a més, cal advertit que les empreses més petites no tenen diferenciades les diverses funcions de la gestió empresarial. Fetes aquestes dues advertències, pot concloure’s que quasi la totalitat els enquestats usa almenys un ordinador per al control de les principals operacions econòmiques de la seva empresa o institució. Un resultat que no es diferencia entre sectors.

Finalment, el capítol relatiu a l’equipament informàtic s’interessava per les intencions de compra de més equipament informàtic l’any 2002. Val a dir que el nombre de respostes afirmatives és extremadament baix: 4 sobre 74. En tots els casos es tracta d’empreses del sector serveis i pretén comprar un únic ordinador (el primer?).

3.2. Connexió a Internet i correu electrònic

La primera dada que crida l’atenció és que la majoria de les empreses enquestades responen que es troben connectades a la Xarxa. De les 80 empreses enquestades, 68 responen que tenen connexió a Internet, que correspon al 85 % de la mostra .

Aquest és un resultat molt optimista, ja que el fet d’estar connectat a Internet és un pas bàsic per a una posterior utilització d’aquesta infrastructura per fer-la servir tant de punt d’informació, com a mitjà de promoció o suport de vendes.

Per una altra banda, el tipus de connexió més habitual és mitjançant l’ADSL [5] amb un 51,5 % de les respostes, seguit per la XDSI [6] (36 %) i la línia telefònica convencional. És el que s’ha representat en la següent figura, on hi apareix el nombre absolut de respostes en cada sentit.

S’observa que a la major part de les empreses disposen de equips informàtics i de connexió a la Xarxa, però la majoria d’elles només disposen d’un treballador amb ordinador connectat a Internet (20,3%). Els resultats complets es poden veure a la següent figura.

Número de treballadors amb ordinador connectat a Internet

Si s’estudien aquestes dades amb més profunditat es veu que la penetració és més gran en el col·lectiu dels directius amb un 92,5 % de mitjana. Això també s’explica pel fet que la disponibilitat d’informació és bàsica per la presa de decisions empresarials.

Per a saber, però, el grau de penetració a les empreses de les TIC en general i d’Internet en particular, és important analitzar els usos que es donen a aquesta nova eina empresarial que és la Xarxa. Respecte aquest tema, la figura exposada tot seguit mostra, d’una manera detallada, els usos que es fan d’Internet en funció del sector al que pertany l’empresa enquestada.

Destaca en primer lloc que s’utilitza la xarxa principalment per la transmissió de dades, en els tres sectors, seguit per la cerca d’informació. Altres aspectes a destacar és la utilització d’Internet per part del sector serveis per analitzar la competència i l’ús de la xarxa per part del sector institucions per fer selecció de personal. Es veu que cada vegada més hi ha una diversificació en l’aprofitament del les TIC en la gestió empresarial, encara que hi hagi recursos amb un gran potencial que encara són poc emprats, com pot ser la videoconferència [7] .

Principals usos d’Internet per sector

Una altra dada a remarcar és que l’empresariat és molt conscient del tema de la seguretat. Quasi bé la totalitat dels enquestats utilitzen regularment un antivirus com a protecció (98,5 %), i, una gran majoria, utilitza sistemes de protecció més avançats com poden ser operatius de tallafocs, sistemes d’autentificació, d’identificació, etc. (amb un 81,4 %).

El correu electrònic és una de les eines d’Internet amb més aplicacions potencials per part de l’empresa. Pot ser utilitzat tant en l’àmbit extern, com a l’intern ja que permet potenciar la relació amb els clients, millorar el flux d’informació entre els empleats de la companyia i perfeccionar el servei tècnic dels proveïdors. Tanmateix el seu ús és indispensable per al establiment i promoció de la imatge corporativa de l’empresa.

Aquest és el servei més utilitzat a Internet després de la World Wide Web [8] , i permet enviar i rebre missatges que els usuaris poden imprimir i emmagatzemar electrònicament.

Les dades ofertes pels enquestats corroboren el que s’ha dit anteriorment, ja que un 88,9 % de les empreses utilitzen el correu electrònic al seu establiment. Si s’observa la següent taula es pot veure que és el sector institucions el que més el fa servir.

Grau d’utilització del correu electrònic a l’establiment

Analitzant el nombre de treballadors que disposa d’adreça personal de correu electrònic, resulta que en moltes empreses el correu electrònic és una eina de l’organització com a tal (en un 23,7 % de les empreses enquestades cap treballador té assignat un compte de correu), encara que en la majoria dels casos hi ha entre 1 i 5 treballadors que tenen compte propi de correu (44 %).

Número de treballadors que disposen de correu electrònic

Si s’analitzen aquestes dades de penetració del correu electrònic en funció del càrrec del treballador es pot assenyalar que són, a l’igual que succeeix amb l’ús d’Internet, els directius i els oficials els que més fan ús d’aquesta eina.

Mitjana de penetració del correu electrònic en funció del càrrec del treballador

Un altre element que ens pot determinar el grau d’adopció de les TIC per part de les empreses, és la implantació o no d’una Intranet. Les intranets, es poden definir com les xarxes electròniques entre les diverses àrees i oficines d’una mateixa empresa. En principi van ser desenvolupades per empreses internacionals amb la finalitat de facilitar les seves negociacions internes a nivell mundial. Tot i això, és força significatiu que empreses d’una grandària més petita també l’hagin adoptada. Respecte el present estudi, un 38 % de les empreses enquestades responen que tenen establerta una Intranet. Sectorialment, és a les institucions on més presència té Intranet: un 53,3 %.

Presències de les Intranets a les empreses lleidatanes

Un últim aspecte a tractar dins d’aquest apartat és la qüestió de les plataformes per a la transmissió de dades en l’establiment. La majoria de les empreses declaren utilitzar Internet com a principal plataforma (80,6 %) encara que un significatiu 28,8 % afirmen utilitzar l’Intercanvi Electrònic de Dades (EDI).

L’EDI combina les possibilitats de la informàtica i les telecomunicacions i constitueix un substitut natural del document en suports clàssics en quant a la seva funció de portador de dades, eliminant així l’ús del paper o en general de mitjans d’emmagatzematge intermitjos. Així doncs, l’EDI simbolitza la transmissió d’informació (amb un format estàndard) entre empreses utilitzant mitjans de comunicació electrònics.

Aquesta resposta s’explica perquè una plataforma EDI suposa un alt cost econòmic degut a la seva complexitat. Això ha desembocat en que moltes empreses s’allunyin del sistema EDI per a passar-se a tecnologies Internet més flexibles i econòmiques. La dada que el sector indústria és el que més a adoptat aquest sistema sembla apuntalar aquest fet.

Una de les variables més importants per reconèixer si una empresa aprofita realment els beneficis que els hi aporta les TIC és valorar la seva utilització de la Xarxa. No és suficient tenir accés a la mateixa, ja sigui com a font d’informació mitjançant la World Wide Web, o bé, com a mitjà de comunicació a través del correu electrònic, tal com hem vist a l’apartat anterior, és necessari tenir presència.

Quan es parla de presència a Internet o a la World Wide Web, hom es refereix a la disponibilitat per part de l’organització d’un servei d’informació a Internet, instrumentalitzat normalment, en una sèrie de pàgines web a un servidor, propietat o no de l’empresa.

A la pregunta de si les empreses disposaven de lloc web propi, la resposta ha estat clara: un 61 % ha contestat afirmativament. A més a més, de les empreses enquestades que han contestat que no en tenen, un 37 % té previst disposar de web propi durant l’any 2002.

Presència a Internet de les empreses de LLeida

Si s’analitza la presència per sectors es demostra que és el sector institucional el que significativament té més presència, amb un 73,3 %.

Altres dades rellevants sobre la presència de les empreses lleidatanes a la Xarxa, és que aquesta és relativament recent. L’antiguitat de la major part no supera els tres anys (72,8 % -percentatge acumulat-).

Antiguitat dels llocs web de les empreses

Per una altra banda, pot afirmar-se que les empreses confien els dissenys dels seus llocs web corporatius a professionals del sector, ja que només un 34,1 % se les configuren elles mateixes. A nivell sectorial es pot dir que aquesta dada presenta un gir radical quan es parla de les institucions, ja que el percentatge puja fins arribar al 80%.

Disseny del lloc web propi per sectors

Un aspecte interessant és el fet de que la major part dels llocs web de les empreses de Lleida disposen de domini propi (84 %), cosa que facilita l’accés per part dels usuaris de la xarxa, tan empreses com particulars.

Un altre element important per facilitar l’accés als continguts dels websites és la llengua en el que està escrit. És cert de que els websites espanyols estan més orientats a Sudamèrica que a Europa, ja sigui per raons de llengua com culturals. En el present cas, les empreses sembla que tenen majoritàriament els seus webs tan en català com en castellà (un 69,4 % i un 73,5 % respectivament). Un percentatge important d’empreses el té també amb anglès (34,7 %). Aquest percentatge es centra principalment en el sector indústria (amb un 56,3 % de webs amb anglès), situació lògica ja que el seu àmbit d’actuació acostuma a estar més obert a l’exterior.

La freqüència d’actualització de les webs per part de l’empresa indica el grau d’implicació que té aquesta amb la seva presència en la Xarxa i el servei que ofereix als seus clients on-line. Es pot observar, en la resposta de les empreses enquestades, que la seva actualització és esporàdica (59,1 %). Això pot venir explicat pel fet que moltes empreses opten, ben mirat, per estar a la xarxa merament com un element més d’imatge corporativa, dedicant-li uns recursos limitats tant de recursos econòmics com de recursos humans i desaprofitant, per tant, aquest suport com un canal de comercialització alternatiu o complementari.

Freqüència d’actualització de les webs

Una de les principals aplicacions que té Internet, com ja ha estat comentat anteriorment, és la seva utilització com a mitjà i suport de comunicació. De fet, la major part de les Webs al nostre país utilitzen la Internet com a mitjà de comunicació corporativa. Per estar-hi, i en moltes ocasions motivat pel fet de que la competència també està present. No utilitzen la Xarxa en totes les seves possibilitats, ja que les empreses espanyoles perceben Internet majoritàriament com un mitjà per facilitar informació de l’empresa, fer publicitat i, en segon terme, per a vendre i per a consolidar les relacions amb els seus clients.

El principal motiu que argumenten les empreses lleidatanes per estar presents a la Xarxa, és el donar-se a conèixer facilitant informació de l’empresa seguit de la promoció (amb un 93,9 % i un 58,3 % respectivament). Un aspecte a destacar és el fet que un 27,1 % dels enquestats responen que utilitzen la Xarxa per vendre. Òbviament és el sector comerç el que més utilitza aquest suport com a canal de venda, ja que és el que està més proper al consumidor final.

Motius de presència a Internet

En general es pot afirmar que les empreses enquestades consideren l’experiència de la seva presència a Internet com a positiva, ja que al voltant del 55,9 % de les empreses la valoren entre un 7 i un 8 en una escala de 10.

En aquest apartat quart s’hi localitzen les preguntes dedicades a conèixer el grau d’utilització del comerç electrònic per part de les empreses lleidatanes.

En el plantejament de disseny d’un sistema de comerç electrònic i d’una determinada presència a la Xarxa, s’han de tenir en compte els diferents plantejaments que existeixen. La primera diferenciació en el comerç electrònic es produeix entre els sistemes en els que la transacció es produeix entre empreses (B2B) i els que la transacció es produeix entre una empresa i un consumidor final (B2C), però també poden trobar-se sistemes on la transacció es porta a terme entre l’empresa i les administracions públiques (B2A), ciutadans i administracions públiques (C2A) i fins i tot transaccions entre ciutadans (C2C). Aquesta classificació duu a dissenyar sistemes de comerç electrònic amb característiques molt diferents.

Quan es parla de compres i comerç electrònic dins de l’àmbit empresarial (o institucional), hom parla principalment de B2B o B2A.

El comerç electrònic entre empreses o entre empreses i institucions, consisteix en la utilització de les tecnologies de la informació per a la realització de transaccions comercials entre entitats, de manera que l’habitual és que comprador i venedor es coneguin. Una aplicació de comerç electrònic entre empreses permet a clients i proveïdors que utilitzin els sistemes corporatius de l’empresa, o part dels mateixos. Per exemple, existeixen empreses que faciliten als seus distribuïdors l’accés al sistema de configuració i comandes.

La categoria empresa-administració cobreix totes les transaccions entre les empreses i les organitzacions governamentals. A més a més, les administracions poden oferir també l’opció de l’intercanvi electrònic per a transaccions com determinats impostos i el pagament de tasses corporatives. Moltes administracions han comunicat la seva decisió d’anunciar i assignar el subministrament d’obres i serveis a través d’Internet.

En la present investigació, s’observa que el 31,1 % del total d’empreses i institucions enquestades utilitzen Internet per a fer compres. Malgrat tot, una dada optimista és la tendència que es pot assolir, ja que un 19,2 % de les empreses que fins ara no fan ús de la xarxa per realitzar les seves compres, afirmen tenir previst la realització de les mateixes a través d’Internet durant l’any 2002.

Si s’analitza els percentatges per sectors es veu que els resultats són bastant homogenis intersectorialment, destacant lleugerament el segment de la indústria amb 40,9 % i el de les institucions amb un 33,3 %.

Internet és una gran oportunitat per fer compres de manera conjunta, i així aconseguir millors condicions, encara que els resultats mostren que aquesta pràctica és minoritària en les empreses enquestades.

En efecte, només un 12,5 % dels enquestats afirmen que se associen amb altres empreses per a fer compres conjuntes a través de la Xarxa. Aquesta situació no sembla que vagi a canviar a curt termini, ja que només un 8 % de les empreses que han contestat que no realitzen compres conjuntes, tenen pensat fer-ho en l’immediat futur.

Un 23,1 % de les empreses enquestades declaren utilitzar Internet per vendre els seus productes o serveis. Aquesta dada és superior si es compara amb altres estudis de diferents àmbits [9] , tot i que no s’ha de perdre de vista que les mitjanes i grans empreses, així com les institucions, estan sobrerepresentades en aquest estudi fet que, indubtablement, introdueix un biaix a l’alça. De tota manera, tampoc pot oblidar-se el fet que, a la ciutat de Lleida, hi ha una massa crítica de població connectada relativament alta. [10]

Utilització d’Internet com a canal de vendes

Sobre les empreses que tenen presència a Internet però que encara no s’han iniciat en el comerç electrònic el 13,3 % declaren que vendran en aquest mitjà en futur proper.

A l’igual que en l’apartat anterior, les empreses enquestades no es mostren conscients dels avantatges de l’associacionisme a l’hora d’acudir a la Xarxa, tant per comprar com per vendre. En el cas en particular de les vendes, només un 13,3 de les empreses afirmen que se associen amb altres empreses per a fer vendes conjuntes a través de la Xarxa . Aquesta situació tampoc sembla que vagi a canviar a curt termini, ja que únicament un 4,3 % de les empreses que han contestat que no realitzen vendes conjuntes, tenen pensat fer-ho.

Respecte als principals motius que justifiquen que els empresaris lleidatans facin negocis a través de la Xarxa, destaca el d’obrir nous mercats i nous clients en primer lloc, seguit de millorar la relació amb els clients actuals.

Motius per fer negocis a Internet

En canvi, entre les principals dificultats que es troben per fer negocis a la Xarxa, destaca la preocupació pel tema de la seguretat i la percepció de disposar d’unes infrastructures deficients, cosa que provoca lentitud en les comunicacions.

Principals obstacles per fer negocis a Internet

~~3.2. Connexió a Internet i correu electrònic~~

Aquest resultat dóna peu a ser optimista, ja que el fet d’estar connectat a Internet és un pas bàsic per a una posterior utilització d’aquesta infrastructura per fer-la servir tant de punt d’informació, com a mitjà de promoció o suport de vendes.

~~Per una altra banda, el tipus de connexió més habitual és mitjançant l’ADSL~~ ~~[i]~~ ~~amb un 51,5 % de les respostes, seguit per la XDSI~~ ~~[ii]~~ ~~(36 %) i la línia telefònica convencional. És el que s’ha representat en la següent figura, on hi apareix el nombre absolut de respostes en cada sentit.~~

~~Número de treballadors amb ordinador connectat a Internet~~

Si s’analitzen aquestes dades amb més profunditat es veu que la penetració és més gran en el col·lectiu dels directius amb un 92,5 % de mitjana. Això també s’explica pel fet que la disponibilitat d’informació és bàsica per la presa de decisions empresarials.

~~Mitjana de penetració d’Internet en funció del càrrec del treballador.~~

~~Per a saber, però, el grau de penetració a les empreses de le~~s TIC en general i d’Internet en particular, és important analitzar els usos que es donen a aquesta nova eina empresarial que és la Xarxa. Respecte aquest tema, la figura exposada tot seguit mostra, d’una manera detallada, els usos que es fan d’Internet en funció del sector al que pertany l’empresa enquestada.

Destaca en primer lloc que la xarxa s’utilitza, principalment, per la transmissió de dades, en els tres sectors considerats, seguit per la cerca d’informació. Altres aspectes destacar són la utilització d’Internet per part del sector serveis per analitzar la competència i l’ús de la xarxa per part del sector institucions per fer selecció de personal. Es constata que cada vegada més hi ha una diversificació en l’aprofitament del les TIC en la gestió empresarial, encara que hi hagi recursos amb un gran potencial que encara són poc emprats, com pot ser la videoconferència. ~~[iii]~~

~~Principals usos d’Internet per sector~~

~~Una altra dada a remarcar és que l’empresariat és molt conscient del tema de la seguretat.~~ Quasi bé la totalitat dels enquestats utilitzen regularment un antivirus com a protecció (98,5 %), i, una gran majoria, utilitza sistemes de protecció més avançats com poden ser operatius de tallafocs, sistemes d’autentificació, d’identificació, etc. (amb un 81,4 %).

El correu electrònic és una de les eines d’Internet amb aplicacions per part de l’empresa. Pot ser utilitzat tant en l’àmbit extern, com a l’intern ja que permet potenciar la relació amb els clients, millorar el flux d’informació entre els empleats de la companyia i perfeccionar el servei tècnic dels proveïdors. Tanmateix el seu ús és indispensable per al establiment i promoció de la imatge corporativa de l’empresa.

~~Aquest és el servei més utilitzat a Internet després de la World Wide Web~~ ~~[iv]~~ ~~, i permet enviar i rebre missatges que els usuaris poden imprimir i emmagatzemar electrònicament.~~

Les dades ofertes pels enquestats corroboren el que s’ha dit anteriorment, ja que un 88,9 % de les empreses utilitzen el correu electrònic al seu establiment. Si s’observa la següent taula ~~podem veure que és el sector institucions el que més el fa servir.~~

~~Grau d’utilització del correu electrònic a l’establiment~~

~~Número de treballadors que disposen de correu electrònic~~

Si s’analitzen aquestes les dades de penetració del correu electrònic en funció del càrrec del treballador pot assenyalar-se que són, a l’igual que succeeix amb l’ús d’Internet, els directius i els oficials els que fan més ús d’aquesta eina.

~~Mitjana de penetració del correu electrònic en funció del càrrec del treballador~~

~~Presències de les Intranets a les empreses lleidatanes~~

L’EDI combina les possibilitats de la informàtica i les telecomunicacions i constitueix un substitut natural del document en suports clàssics en quant a la seva funció de portador de dades, eliminant així l’ús del paper o en general de mitjans d’emmagatzematge intermitjos. Així, doncs, l’EDI simbolitza la transmissió d’informació (amb un format estàndard) entre empreses utilitzant mitjans de comunicació electrònics.

Una de les variables més importants per reconèixer si una empresa aprofita realment els beneficis que els hi aporta les TIC es valorar la seva utilització de la Xarxa. No és suficient tenir accés a la mateixa, ja sigui com a font d’informació mitjançant la World Wide Web, o bé, com a mitjà de comunicació a través del correu electrònic, tal com s’ha vist a l’apartat anterior, és necessari tenir presència.

Quan parlem de presència a Internet o a la World Wide Web, hom es refereix a la disponibilitat per part de l’organització d’un servei d’informació a Internet, instrumentalitzat normalment, en una sèrie de pàgines web a un servidor propietat, o no, de l’empresa.

A la pregunta de si les empreses disposen de lloc web propi, la resposta ha estat clara: un 61 % ha contestat afirmativament.. A més a més, de les empreses enquestades que han manifestat no tenir-ne, un 37 % té previst disposar de web propi durant l’any 2002.

~~Presència a Internet de les empreses de Lleida~~

~~Si s’analitza la presència per sectors ens adonem que és sector institucional el que significativament té més presència, amb un 75 %.~~~~[REVISAR AQUESTA TAULA]~~

~~Antiguitat dels llocs web de les empreses~~

Per una altra banda, pot afirmar-se que les empreses confien els dissenys dels seus llocs web corporatius a professionals del sector, ja que només un 34,1 % se les configuren elles mateixes. A nivell sectorial, aquesta dada presenta un gir radical quan es tracta d’institucions, ja que el percentatge puja fins arribar al 75%.~~[REVISAR AQUESTA TAULA]~~

~~Disseny del lloc web propi per sectors~~

Un altre element important per facilitar l’accés als continguts dels websites és la llengua en el que està escrit. En el cas presents, les empreses tenen majoritàriament els seus webs tant en català com en castellà. Un percentatge important d’empreses, el té també amb anglès (un 69,4 % i un 73,5 % respectivament ~~[RESPECTIVAMENT DE QUÈ?]~~). Aquest percentatge es centra principalment en el sector indústria (amb un 55% de webs en anglès), situació lògica ja que el seu àmbit d’actuació acostuma a estar més obert a l’exterior.

La freqüència d’actualització de les webs per part de l’empresa ens pot indicar el grau d’implicació que tenen amb la seva presència en la Xarxa i el servei que ofereixen als seus clients on-line. Podem observar, en la resposta de les empreses enquestades, que la seva actualització és esporàdica (59,1 %). Això pot venir explicat pel fet que moltes empreses opten, ben mirat, per estar a la xarxa com un simple element més d’imatge corporativa, dedicant-li uns recursos limitats tant de recursos econòmics com de recursos humans i desaprofitant, per tant, aquest suport com un canal de comercialització alternatiu o complementari.

~~Freqüència d’actualització de les webs~~

~~Motius de presència a Internet~~

En general pot afirmar que les empreses enquestades consideren l’experiència de la seva presència a Internet com a positiva, ja que al voltant del 55,9 % de les empreses la valoren entre un 7 i un 8 en una escala de 10.

~~En aquest apartat quart s’hi localitzen les preguntes dedicades a conèixer el grau d’utilització del comerç electrònic per part de les empreses lleidatanes.~~

En el plantejament de disseny d’un sistema de comerç electrònic i d’una determinada presència a la Xarxa, s’han de tenir en compte els diferents plantejaments que existeixen. La primera diferenciació en el comerç electrònic es produeix entre els sistemes en els que la transacció es produeix entre empreses (B2B) i els que la transacció es produeix entre una empresa i un consumidor final (B2C), però també poden trobar-se sistemes on la transacció es porta a terme entre l’empresa i les administracions públiques (B2A), ciutadans i administracions públiques (C2A) i, fins i tot, transaccions entre ciutadans (C2C). Aquesta classificació duu a dissenyar sistemes de comerç electrònic amb característiques molt diferents.

~~Quan es parla de compres i comerç electrònic dins de l’àmbit empresarial (o institucional), hom parla principalment de B2B o B2A.~~

La categoria empresa/administració cobreix totes les transaccions entre les empreses i les organitzacions governamentals. A més a més, les administracions poden oferir també l’opció de l’intercanvi electrònic per a transaccions com determinats impostos i el pagament de tasses corporatives. Moltes administracions han comunicat la seva decisió d’anunciar i assignar el subministrament d’obres i serveis a través d’Internet.

En la present investigació, s’observa que el 31,1 % del total d’empreses i institucions enquestades utilitzen Internet per a fer compres. Malgrat tot, una dada optimista és la tendència que es pot assolir, ja que un 19,2 % de les empreses ~~[ADDICIONALS?]~~ ~~afirmen tenir previst la realització de compres a través d’Internet durant l’any 2002.~~

~~Si s’analitzen els percentatges per sectors,~~ ~~[REVISAR]~~ ~~s’observa que els resultats són força homogenis vistos en perspectiva intersectorial, destacant lleugerament el segment de les institucions amb un 33 %.~~

Internet és una oportunitat per fer compres de manera conjunta i, d’aquesta manera, intentar aconseguir millors condicions, encara que els resultats mostren que aquesta pràctica minoritària en les empreses lleidatanes. En efecte, només un 12,5 % dels enquestats afirmen que se associen amb altres empreses per a fer compres conjuntes a través de la Xarxa. Aquesta situació no sembla que vagi a canviar a curt termini, ja que només un 8 % de les empreses que han contestat que no realitzen compres conjuntes, tenen pensat fer-ho en l’immediat futur.

~~Nivell d’associació de les empreses per realitzar compres conjuntes~~

~~Un 23,1 % de les empreses enquestades declaren utilitzen Internet per vendre els seus productes o serveis. Aquesta dada és superior si es compara amb altres estudis de diferents àmbits~~ ~~[v]~~ , tot i que no s’ha de perdre de vista que les mitjanes i grans empreses, així com les institucions, estan sobrerepresentades en aquest estudi fet que, indubtablement, introdueix un biaix a l’alça. De tota manera, tampoc pot oblidar-se el fet que, a la ciutat de Lleida, hi ha una massa crítica de població connectada relativament alta. ~~[vi]~~

~~Utilització d’Internet com a canal de vendes~~

~~Sobre les empreses que tenen presència a Internet però que encara no s’han iniciat en el comerç electrònic el 13,3 % declaren que vendran en aquest mitjà en futur proper.~~

A l’igual que en l’apartat anterior, les empreses enquestades no semblen prou conscients dels avantatges de l’associacionisme a l’hora d’acudir a la Xarxa, tant per comprar com per vendre. En el cas en particular de les vendes, només un 13,3 de les empreses afirmen que se associen amb altres empreses per a fer vendes conjuntes a través de la Xarxa . Aquesta situació tampoc sembla que vagi a canviar a curt termini, ja que únicament un 4,3 % de les empreses que han contestat que no realitzen vendes conjuntes, tenen pensat fer-ho.

~~Motius per fer negocis a Internet~~

~~Principals obstacles per fer negocis a Internet~~

3.5. Telefonia

Aquest capítol comença preguntant quantes línies de telèfon fix té l’establiment. La figura mostra la distribució dels 76 entrevistats que responen a la pregunta.

Com és obvi, la mida de l’empresa i l’activitat que duu a terme expliquen aquesta distribució. Així, el 50% de les empreses del sector industrial declaren tenir-ne entre 6 i 25, mentre que en el sector comerç el grup més nombrós està format pel 55% d’empreses que manifesten comptar entre 2 i 5 línies. També, com resulta previsible, 3 dels 5 establiments que tenen més de 100 línies, són institucions.

La qüestió referida al nombre de mòbils propietat de l’empresa, la figura inferior en mostra els resultats obtinguts. Destaquen tant les empreses que declaren no tenir cap mòbil, com el fet que la majoria dels enquestats en posseeixen entre 6 i 25. Aquesta darrera xifra no pot deslligar-se del tipus de mitjana i gran empresa que predomina a la mostra.

Si s’expressen els resultats per sectors s’obté la taula de contingència de la pàgina següent que confirma la diferent propensió a la disponibilitats de mòbils segons el sector, una circumstància també correlacionada amb la mida predominant d’empresa en cadascun d’ells.

També es demana informació sobre si l’empresa disposa de centre d’atenció de trucades telefòniques (call center). Un total de 37/72 respon afirmativament. D’aquesta xifra, 14 són empreses del sector industrial (sobre un total de 19), 17 pertanyen al sector serveis (d’un total de 38) i 6 són institucions (un 40% de les que contestat la pregunta).

En el cas de les empreses de transport (6 en total) hom demanava quin sistema de comunicació i, arribat el cas, de localització que empren. Dues afirmen tenir vehicles amb GPS.

3.6. Teletreball

L’enquesta s’interessa per la presència de teletreballadors. Els resultats són decebedors: només 3 de les empreses o institucions enquestades (d’un total de 70) afirmen comptar amb els serveis d’aquest tipus de treballador. [11] Aquests teletreballadors, en nombre de 26, estan al servei de les respectives empreses des de 1993 (un cas), 2001 (un altre) i gairebé les mateixes dates que l’enquesta fou duta a terme (el tercer). En tots els casos, la seva activitat es duu a terme fora de l’establiment durant més de dos dies la setmana.

En definitiva, sense negar l’existència de teletreballadors a la ciutat de Lleida, el seu pes dins del teixit econòmic és anecdòtic. Tot i que l’enquesta duta a terme té un caràcter qualitatiu, el fet que les empreses i institucions més grans hagin estat entrevistades, permet sostenir que el teletreball és a Lleida una forma d’activitat pràcticament inexistent.

3.7. Ocupació TIC

La primera qüestió que es formula pretén esbrinar el nombre d’usuaris de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a l’empresa/institució. La següent taula conté els resultats obtinguts:

Tenint present la distribució de mides de les empreses, no sorprèn que el nombre de treballadors amb les eines TIC segueixi, aproximadament, aquesta mateixa distribució. Una conclusió que corrobora la següent la taula de contingència entre el sector i els usuaris que, com és fàcil de constatar, amplia l’anterior: el sector serveis és el que compta amb major nombre de pimes dins la mostra i, d’aquí, el seu predomini en els estrats més baixos.

Si es compara l’escandall dels usuaris TIC i de la mida de l’empresa enquestada, s’observa un patró molt clar: el percentatge d’usuaris és superior fins les empreses entre 11 i 20 treballadors, per passar a inferior per a les dimensions més grans. Vegi’s la taula inferior.

La raó del comportament observat és simple: totes les empreses tenen almenys una persona que, sigui o no a temps complet, utilitza els equips informàtics per a tasques de gestió, d’aquí que el nombre d’usuaris respecte els ocupats sigui comparativament més alt com més petita és l’empresa.

En definitiva, doncs, les grans empreses i institucions concentren la major part dels usuaris TIC en termes absoluts tot i que, respecte la seva pròpia plantilla, la proporció d’aquests és, comparativament, més baixa en relació el total de treballadors.

També s’ha preguntat quina proporció de dones hi ha entre els usuaris habituals de les TIC a l’empresa. Per a valorar el significat de les respostes obtingudes, s’ha construït la taula exposada la pàgina següent que mostra la distribució de les empreses segons el pes de les dones dins del seu personal usuari d’eines TIC. En aquest punt, no hi cap mena de dubte que l’ús de les TIC a les empreses i institucions és una tasca femenina. En efecte, baixant al detall de les dades, les dones representen la meitat o més dels usuaris TIC en 41 dels 68 casos vàlids, el que representa el 60,3% dels entrevistats. Un resultat associat amb l’ús dels equips informàtics per a la funció administrativa, categoria laboral on hi predominen les dones, tant en empreses privades com en institucions públiques.

Proporció de dones	Núm. d’empreses	Percentatge empreses
Cap	4	5,9 %
1-24%	8	11,7 %
25-49%	15	22 %
50%	14	20,6 %
51-74%	10	14,7 %
75-100%	17	25 %
Total	68	100 %

Les dades exposades fins ara canvien radicalment quan es tracta de personal especialitzat en TIC ocupat a l’empresa o institució. Vegi’s la figura inferior.

És prou notori el nombre d’empreses de la mostra que declaren tenir personal dedicat en exclusiva a la gestió, disseny, desenvolupament, anàlisi, posta en marxa o manteniment de sistemes TIC: 19 sobre 73 respostes vàlides (el 26%). Un resultat no exempt de patir el biaix de la mostra en favor de les mitjanes i grans empreses i institucions.

Quan s’intenta esbrinar en quin sector treballen aquests professionals, s’obtenen els resultats de la taula de contingència següent:

Les dades de la taula deixen clar que són les grans institucions públiques les que concentren els equips de professionals TIC més nombrosos, circumstància associada amb el seu elevat nombre d’empleats que usen aquestes tecnologies.

De fet, una d’aquestes institucions declara tenir-ne 12, una altra 13 i una tercera un total de 40 empleats TIC. Atès que la xifra total de professionals recollida per la mostra és de 120, les tres grans institucions entrevistades acumulen més de la meitat dels empleats especialistes en TIC.

Una altra qüestió es referia a la presència de dones dins aquest col·lectiu professional. Només 9 empreses o institucions declaren tenir-ne: 1 pertany al sector industrial, dues més al sector serveis i 6 a institucions públiques. Pel que fa a la seva proporció, val a dir que, en 6 casos, les dones són menys de la meitat dels empleats TIC, mentre que en els altres 3 són la meitat o més.

Preguntats els entrevistats sobre el nombre de professionals TIC que pensen contractar l’any en curs, tres responen que una persona, dos empreses en pensen incorporar dos i, finalment, una tercera, tres. En definitiva, 10 professionals entre 3 empreses. Una xifra d’escassa magnitud. Per sectors, una empresa industrial i dues de serveis indiquen voler contractar un professional, mentre que dos és l’objectiu d’una empresa industrial i una altra de serveis. La contractació de tres professionals és cosa d’una de les institucions enquestades.

L’enquesta és força detallada en el punt de les hipotètiques noves contractacions de personal especialista. Així, hom demana el nivell de formació d’aquests nous empleats, així com el seu camp d’especialització. Els resultats de la primera pregunta són: 6 de FP, 3 amb grau d’enginyer tècnic i 1 amb el d’enginyer superior. Pel que a la segona qüestió, en tots els casos se’ls exigirà l’especialitat d’informàtica.

Aquest capítol es tanca demanant els enquestats indiquin la retribució mitjana dels professionals TIC a la seva empresa o institució. Malauradament, només aporten xifres concretes 9 empreses (sobre 19):

1) en un cas, la mitjana de retribució anyal bruta de 2001 no arriba als 2 milions i mig de ptes.,

4) Tanquen la llista, dues empreses que declaren haver pagat entre 5 i 6 milions, de mitjana, als seus professionals TIC.

Pot afegir-se que la retribució més alta correspon a dues empreses del sector industrial. En qualsevol cas, l’excessiva baixa xifra de respostes vàlides projecta un seriós dubte sobre el grau de generalització d’aquesta informació.

3.8. Formació TIC

En aquest breu capítol, hom s’interessa per l’activitat formativa d’empreses i institucions adreçada als seus treballadors usuaris de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions.

A la petició de quants treballadors han seguit cursos a nivell d’usuari durant l’any 2001, 27/58 responen que cap. Altrament, la meitat aproximadament. Fins a 10 treballadors, hi ha un total de 19 empreses (en 8 de les quals només una persona ha rebut formació). La resta (12 casos) tenen 10 o més treballadors que han participat en accions formatives. Dins aquest darrer grup hi ha 4 institucions públiques que declaren haver organitzat cursets per a 50 o més empleats. Dit d’una altra manera, dels 716 treballadors que han seguit activitats formatives en TIC a nivell d’usuari, les grans institucions públiques gairebé en representen dues terceres parts. Per macrosectors, 6 empreses industrials compten als treballadors que han fet cursos de formació en TIC, 16 empreses comercials i de serveis (on n’hi ha 7 amb només un treballador) i 9 institucions públiques o privades.

La formació a nivell d’especialista és menor. Trenta sobre 49 casos vàlids afirmen no haver endegat cap activitat d’aquest tipus. De les 19 empreses restants, en 12 la formació ha implicat cinc o menys treballadors. Per sectors, les empreses de serveis i les administracions públiques concentren la quasi totalitat dels empleats que han fet aquest tipus de curset. En efecte, les empreses industrials només aporten 7 dels 371 treballadors que han rebut formació a nivell avançat.

Els cursets s’han dut a terme a Lleida, en la seva pràctica totalitat. En tres casos han estat compartits entre aquesta ciutat i Barcelona. De tota manera, cal remarcar que només una vintena d’empreses o institucions responen aquesta pregunta. Si bé és una xifra baixa, s’ajusta al nombre d’empreses que han dut a terme formació TIC.

La despesa en aquests cursos respecte el total de pressupost destinat a la formació, no arriba al 10% en 6 dels 7 enquestats que han contestat. En l’altre cas restant, els cursos en TIC han absorbit la totalitat de la despesa formativa.

3.9. Facturació anual de l’establiment i despesa TIC

La inversió per part de les empreses i institucions, en maquinari i programari durant l’any 2001, apareix classificada en la figura següent:

La xifra total és de 255,7 milions de ptes. Atès que han contestat aquesta pregunta un total de 54 empreses, la mitjana és de 4,7 milions. Una xifra que amaga una enorme dispersió, com s’observa a la figura.

Per sectors, la taula següent el detalla les xifres. S’hi pot observar una gran dispersió reflectint, fins a cert punt, la pròpia diversitat de la mostra. Les institucions, però, ocupen comparativament, una posició més alta.

ElUn volum d’inversió TIC és~~que~~,, en termes relatius~~de tota manera~~, és modest~~a, en termes relatius~~. En efecte, un indici l’ofereix la pregunta sobre la facturació total de l’empresa (o el pressupost de la institució).

La taula següent mostra els resultats obtinguts, sobre 43 entrevistats que han contestat a la pregunta:

És obvi que les petites empreses predominen entre les NS/NC, de manera que la taula només conté informació sobre mitjanes i grans empreses. Per tant, tot i les limitacions de les dades disponibles, la proporció destinada a la compra d’equipament TIC resulta ser, de mitjana, el 0,3% de la xifra total de ventes (o pressupostos).

En el moment de demanar el desglossament de la inversió en TIC, en nombre de respostes i les principals incidències apareixen a la taula següent:

Per sectors, ~~les xifres~~ el nombre d’empreses implicades en despesa en TIC mostra~~en una gran dispersió, sense observar-se cap comportament sistemàtic~~ la distribució de la taula inferior.

3.10. Activitat investigadora

El darrer apartat de l’enquesta esta composat per mitja dotzena de preguntes que permeten conèixer l’activitat en recerca i desenvolupament (R+D) i control de qualitat de les empreses i institucions entrevistades.

De les 77 empreses/institucions que contesten la pregunta de si duen a terme, o no, activitats de R+D, només 10 responen afirmativament. Desgraciadament, només dues responen la qüestió relativa a la despesa en aquest concepte: un entrevistat esmenta un milió de ptes. i l’altre trenta. També és ínfim el nombre de respostes a la pregunta de quantes persones treballen en R+D: tan sols 6 empreses contesten que entre 1 i 7 persones. En qualsevol cas, la dada significativa és el 12,5% d’empreses (o institucions) de la mostra que afirmen sostenir, formalment, projectes de R+D. Una xifra que posa en relleu la feblesa d’aquesta funció en les empreses lleidatanes.

En el capítol del control de qualitat, les coses van millor. En efecte, de les 76 respostes vàlides, el 52,6% són empreses (o institucions) que es preocupen pel control de qualitat. La seva distribució sectorial és la següent:

En altres paraules, el 77,3% de les empreses industrials, el 47,5% de les de serveis i el 28,6% de les institucions, sí declaren comptar amb programes i accions de control de qualitat. En el cas dels serveis, cal indicar que la majoria de les empreses que no duen a terme control de qualitat son de distribució comercial, de manera que aquesta funció no les hi escau. D’aquesta forma, doncs, pot parlar-se d’una pràctica universalització del control de qualitat, conjuntament amb l’absència no menys majoritària d’activitat formal en R+D.

Sobre la despesa anual en control de qualitat, només hi ha 12 empreses que aporten dades. En 5 casos, aquesta despesa no arriba al 5 milions. Pel que fa el nombre de persones ocupades en control de qualitat, responen 33 empreses, 18 de les quals afirmen tenir una o dos persones dedicades a aquesta feina, previsiblement de forma compartida amb altres funcions.

4. Valoració global dels resultats

En el context del sector empresarial i grans institucions públiques de la ciutat de Lleida, l’ús de les TIC està generalitzat. Això no obstant, en la majoria de casos l’equipament emprat, així com els usos concrets que se’n fa, mereix la qualificació de bàsics. Tot i que el desenvolupament de les TIC incideix de manera molt diversa en els diferents sectors productius i de prestació de serveis, en el cas de Lleida la difusió horitzontal completa d’aquestes tecnologies contrasta amb un ús força modest.

Les activitats que manegen grans volums d’informació (institucions financeres, administracions públiques, centres educatius, etc.) són els grans usuaris de les TIC, ja ~~que contribueixen a la millora espectacular dels seus processos tant en termes de .~~ que aquestes tecnologies contribueixen decisivament a la millora de les seves activitats.

Davant d’això,~~quest panorama,~~ la ciutat de Lleida presenta un teixit econòmic on predominen establiments comercials i empreses agroalimentaries. No resulta sorprenent, per tant, l’ús limitat, en volum total d’equipaments, dels sistemes TIC, tot i que la pràctica totalitat d’empreses ja compta, des de fa anys, amb aquesta infrastructura.

Així, està generalitzada ~~Malgrat això es un fet generalitzar~~ la connexió a la Xarxa per part de les empreses de Lleida (recordem que està al voltant d’un 85 %). Aquest percentatge és considerablement superior al que es mostra al conjunt de la població de la ciutat de Lleida, ja que un 55,7 % de les llars tenen equipament informàtic, i d’aquests, un 27 % estan connectats a Internet. Tal i com era d’esperar en organismes per als quals la informació, ni que sigui en quantitat modesta, és un instrument bàsic per a la presa de decisions.

Presència d’Internet a les llars de Lleida

~~Presència d’Internet a les llars de Lleida~~

Font: Accés-Institut Municipal d’Informàtica (2001). “Implantació de les TIC a la ciutat de Lleida”. Disponible en :www.paeria.es/acces/presentaciotic/PresentacioTIC.ppt

Una altre aspecte que hauria de crear un context favorable per a les empreses, és el grau de la utilització de la Xarxa, per part dels ciutadans. No només augmenta el número d’individus connectats sinó que també ho fa el percentatge dels que la utilitzen habitualment. A la nostra ciutat les dades són força ~~molt~~ positives, arribant a assolir unes xifres del voltant del 44 %. Quasi la meitat dels ciutadans de Lleida han utilitzat alguna vegada Internet i el 28% són usuaris regulars, que es connecten cada dia.

Actitud del ciutadà lleidatà davant les tecnologies de la informació

Font: Accés-Institut Municipal d’Informàtica (2001). “Implantació de les TIC a la ciutat de Lleida”. Disponible en :www.paeria.es/acces/presentaciotic/PresentacioTIC.ppt

A més a més, ~~que~~ el percentatge de empreses de les nostres terres connectades a la xarxa és superior al de la població en general. C, om també és superior al de les empreses catalanes de més de 10 treballadors. Segons una enquesta realitzada el desembre 2000 per l’lDESCAT [12] , la majoria de les empreses de base catalanes de 10 o més treballadors, utilitzen Internet per desenvolupar la seva activitat. Concretament, el 83,8% van contestar que tenen connexió a la Xarxa. Per altra banda, SEDISI, en el seu estudi Les Tecnologies de la Informació a l’Empresa Espanyola [13] , realitzat per DMR, afirma que el 52% del conjunt d’empreses espanyoles (incloses les petites empreses) estava connectat a Internet a finals de l’any 2000.

Totes aAquestes dades, doncs, ~~ens~~ indiquen l’existència d’~~que hi ha~~ una bona situació de partida per fer un ús òptim de les TIC per part de les empreses lleidatanes. Malgrat això,, bona part de les possibilitats que obren les TIC resten per explotar ~~però s’ha d’aprofitar~~.

En efecte, ~~No ens de deixar cegar per l~~si bé es dades ~~ja que si és que és~~fan palès ~~cert~~ que la major part de les empreses estanan connectades, cal~~però hem de veure~~ valorar la “qualitat d’aquesta connexió”. Tal com s’haem indicat a l’anàlisi dels resultats, d’una banda, aquest grau de penetració no és homogeni entre ~~tots~~ els col·lectius de l’empresa: destaca significativament la categoria~~el col·lectiu~~ dels directius. ~~Això també s’explica pel fet que la disponibilitat d’informació és bàsica per la presa de decisions empresarials.~~

Aquesta dada és molt superior a la mitjana de Catalunya on segons una enquesta del COPCA [14] sobre hàbits empresarials, un 69% d’empresaris i directius de base d’empreses a Catalunya usa habitualment Internet.

En segon lloc, ~~I per a què utilitza~~ l’empresa lleidatana usa el seu accés a Internet~~? Destaca en primer lloc que s’utilitza la xarxa principalment~~ per la transmissió de dades, seguit per a la búsqueda~~cerca~~ d’informació. Cal destacar que el~~Fer~~ comerç electrònic no està entre les seves primeres opcions.

Aquestes dades són molt semblants a les mostrades en l’estudi del COPCA anteriorment esmentat: s’hi llegeix ~~en el que es diu~~ que, a Catalunya, els empresaris i directius utilitzen Internet primordialment per a la recerca d’informació (73,4%) i per a la comunicació via correu electrònic-e (53,7%). Així mateix, els resultats obtinguts també són semblants a la situació que es dóna a l’Eestat espanyol.

Principals motius d’accès a Internet des de l’empresa catalana

Ús de l’accés a Internet per les empreses a Espanya

A la pregunta de si les empreses disposaven de lloc web propi, la resposta ha estat clara: un 61 % ha contestat afirmativament. Aquesta dada és superior a al mitjana de Catalunya en~~amb~~ un 50 %. A més a més, de les empreses enquestades que han contestat que no en tenen, un 37 % té previst disposar de web propi properament. Per tant la perspectiva semblaés positiva.

Presència a Internet de les empreses catalanes

A la vista de les dades mostrades pot~~dem~~ veure’s que la major part de les empreses està present a la xarxa però amb la finalitat de donar-se a conèixer, tant pel que fa aels seus productes, com a l’empresa mateixa. De fet, la major part de les Webs al nostre país utilitzen la Internet com a mitjà de comunicació corporativa: convé ser-hi (~~. Per estar-hi, i~~ sovint~~en moltes ocasions~~ ~~motiva~~motivatt pel fet de que la competència també hi és~~està~~ present). D’aquesta manera, no

No s’utilitzeenn ~~la Xarxa en~~ totes les ~~seves~~ possibilitats de la Xarxa, ja que les empreses catalanes i espanyoles perceben Internet, majoritàriament, com un mitjà per facilitar informació de l’empresa, fer publicitat i, en segon terme, per a vendre i per a consolidar les relacions amb els seus clients.

En el ~~nostre~~ cas descrit, s’observa ~~veiem~~ que hi ha un percentatge mínim~~relativament significatiu~~ del total d’empreses i institucions enquestades utilitza Internet per a fer comerç electrònic. Una xifra petita, però, ~~Aquesta xifra~~ és molt superior a les dades presentades per IDESCAT que, per al conjunt d’empreses catalanes, ~~que~~ representa únicament el 15,4 %.

Font: Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació a partir de dades de l'IDESCAT. Enquesta sobre ocupació TIC a l'empresa. Desembre 2000.

~~I q~~Quins són els motius que els han fet ficar-se a les empreses lleidatanes a fer negoci a través de la Xarxa? Entre Leles ~~seves~~ respostes, destaca la d’obrir nous mercats i nous clients ~~en primer~~ ~~lloc~~, seguit de la millorar de la relació amb els clients actuals.

En canvi, entre les principals dificultats que es troben per fer negocis a la Xarxa, cal~~podem~~ destacar la preocupació que es té pel tema de la seguretat ~~en primer lloc~~, i la percepció de disposar d’unes infrastructures deficients degut a la seva ~~, que provoquen~~ lentitud ~~en les comunicacions~~.

Respecte al primer punt, es posa de manifesta la necessitat d’establir tècniques per a garantir la seguretat en la transacció comercial, que millorin, tant la confiança de l’usuari com dels empresaris. Un aspecte que~~, que aquest aspecte és~~ és un dels principals frens pel desenvolupament del comerç electrònic, com demostra, un estudi realitzat per la AUI (Associació d’Usuaris d’Internet) i la Universitat Carlos III de Madrid (2001) a nivell estatal. Els seus resultats, destacaven com a principals barreres: la desconfiança en el mètode de pagament, el no tenir els productes a la vista, els dubtes sobre el servei de postvenda, la falta de seguretat de les dades personals i la insuficiència o mala informació en l’ús d’aquesta via de compra.

Respecte al segon punt, ~~sembla que les autoritats de la nostra~~ les inversions a la C ciutat e~~stan portant a terme un programa d’inversion~~n infrastructura s per a facilitar ~~aquest~~ l’accés de la ciutadania i les empreses a les noves tecnologies de la informació i comunicació resoldran, en bona part, les dificultats apuntades. ~~Aquest esforç s’està materialitzant en l’establiment del cablejat de les llars de la nostra ciutat amb una inversió prevista d’aproximadament 24 milions d’euros.~~

5.- CONCLUSIONS

Pot ~~Podríem~~ afirmar-se que l’adopció de les TIC en general, i el comerç electrònic i Internet, en particular, estan tenint un important creixement en el quefer quotidià del món empresarial durant els últims anys, encara que no d’una manera homogènia i regular.

Aquesta nova economia no suposa únicament un canvi en els models de negoci a desenvolupar. L’ús intensiu de les noves tecnologies de la informació implica, també~~suposa~~, un repte per a tots els agents implicats a l’hora de dotar a les empreses de les eines adequades per a competir eficientment.

Hi ha una sèrie d’aspectes claus a tenir en compte a l’hora de determinar aquestes polítiques:

1) La seguretat: fins que Internet no ens garanteixi la seguretat a l’hora de fer negocis en la xarxa, el número d’usuaris de comerç electrònic serà limitat i l’acceptació del risc per part de les entitats financeres serà baixa, per la qual cosa el cost de les transaccions serà alt.

2) Facilitat d’accés: un altre aspecte clau és la creació de les infrastructures tècniques adequades per a un desenvolupament complet d’Internet a les nostres terres, i que comporti un augment significatiu de la velocitat de transmissió de dades i apropant aquesta tecnologia als nostres ciutadans.

– Augmentant la penetració dels sistemes actuals d’accés (PC, ADSL, XDSI, CableMòdem...)

– Augmentant l’oferta de terminals per mirar d’abastar a un públic més ampli (Web TV, ScreenPhone, Quioscos Virtuals, Telefonia Mòbil, etc)

– Existència d’operadors locals de cable que puguin oferir accés a Internet a través de cable mòdem d’alta velocitat.

La velocitat de transmissió de las xarxes és fonamental per a explotar al màxim les potencialitats d’Internet. La possibilitat d’accedir a diferents punts de venda en un temps molt reduït és el valor afegit fonamental que Internet proporciona als consumidors. Així mateix, a mesura que es vagin desenvolupant els continguts “on- line” es faran necessàries millors infrastructures no només per a la transmissió de dades sinó també d’imatges amb resolucions òptimes d’àudio i vídeo.

3) Normativa: les autopistes de la informació, en general, i més concretament el comerç electrònic, necessiten d’un marc legal que garanteixi la competència dins del mercat i protegeixi els drets dels usuaris com de les empreses i els proveïdors, etc.

4) Cultura: els usuaris i les empreses estan involucrades en un procés de canvi de mentalitat cap a la utilització de les tecnologies de la informació com a mitjà de comunicació i comerç.

5) Distribució i logística: la distribució i el lliurament dels productes adquirits per la xarxa serà un punt important en el desenvolupament del comerç electrònic. Sorgiran oportunitats per a les empreses de logística, les quals hauran de respondre a les necessitats de les noves plataformes.

Una empresa petita (com la majoria del teixit empresarial de les nostres terres) pot operar a més baix cost, automatitzant plenament els seus processos a traves de les noves tecnologies. Això és clarament visible quan l’oferta de la companyia es pot traduir a termes digitals. Petites companyies localitzades físicament en petits mercats poden redimensionar- l’abast~~delimitar~~ ~~els límits~~ del mercat i operar a través de fronteres estatals~~nacionals~~ sense una gran inversió de capital, escapant d’aquesta manera a les limitacions del propi mercat físic i accedint o bé a inversors, proveïdors, o clients en una base més competitiva que la disponible localment.

La no presència en Internet és un luxe que les nostres empreses no es poden permetre. La presència a la Xarxa és més que aconsellable, encara que en l’actualitat sigui més per motius d’imatge, punt d’informació i atenció al client, que per raons purament comercials, de publicitat i venda. Tanmateix, per a que aquesta presència sigui realment útil i rentable s’ha de fer un ús d’aquest nou mitjà amb racionalitat adequant les necessitats del producte i de l’empresa a les característiques del mitjà.

La situació de Lleida respecte a les noves tecnologies està millorant dia a dia, però cal ~~hem de~~ ser constants per a reduir ~~amb l’esforç~~ elja ~~que~~ ~~existe~~ix un distanciament existent~~important~~ respecte a països i territoris del nostre entorn. Un retard que pot~~dem~~ evaluar-se ~~xifrar en un retràs de~~ en uns~~quasi bé~~ dos anys. És responsabilitat de l’Administració, les empreses i els usuaris treballar per a que s’acceleri la incorporació de la nostra comunitat a les noves tecnologies ja que aquesta serà una peça clau per al desenvolupament industrial però també per al personal ja que la informació, la formació, la cultura, l’oci i els negocis passaran necessàriament per Internet.

6. BIBLIOGRAFIA

AECE (2001). “Comercio Electrónico en España”. Abril. Disponible en www.aece.org.

AECE (2001). “Estudio a 40 empresas del sector turístico en Internet”. Disponible en www.aece.org.

AECE (2000). “1er Estudio sobre Comercio Electrónico en Catalunya”. Disponible en www.aece.org.

SECRETARIA PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ (Observatori de la Societat de la Informació) (2001). Estadístiques de la Societat de la Informació: Catalunya 2001. Document disponible a: http://www.gencat.es/dursi.

7. ANNEX: QÜESTIONARIS

ENQUESTA SOBRE LA IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LES EMPRESES INDUSTRIALS, DE LA CONSTRUCCIÓ I TRANSPORT LLEIDATANES.

I. EQUIPAMENT INFORMÀTIC

Nota: s’entén com a ordinador qualsevol ordinador o equip informàtic de treball individual similar.

7. Hi ha connexió a INTERNET, al vostre establiment? SÍ q1 NO q6 (passar a 11)

9. Nombre de treballadors que disposen d’ordinador amb connexió a INTERNET. _____

Oficials i operaris qualificats: ______ (sobre el total de la categoria: ______%)

10. Principals usos que es fan d’INTERNET al vostre establiment. (resposta múltiple)

10.BIS Disposa el seu establiment dels següents sistemes informàtics de seguretat?. (resposta múltiple)

13. L’establiment té previst disposar de correu electrònic durant l’any 2002?

14. Nombre de treballadors que disposen d’adreça personal de correu electrònic.

Oficials i operaris qualificats: ______ (sobre el total de la categoria: ______%)

15. Nombre d’adreces de correu electrònic associades a serveis de l’establiment.

16. Teniu una INTRANET que integri els diferents serveis d’informació i gestió?

17. Disposeu de circuits llogats a operadores de telecomunicacions per a la transmissió de dades (línies punt a punt, xarxes privades virtuals, etc.)?

18. La transmissió de dades, al vostre establiment, es duu a terme utilitzant ...

III. PRESÈNCIA A INTERNET (de l’empresa)

20ter. Per què NO? ____________________________________________ (a la pregunta 27)

24.1 Donar informació empresa q 24.3 Consultes i fidelització clients q

IV. COMERÇ ELECTRÒNIC (A L’EMPRESA)

IV.I. COMPRES

27bis. La vostra EMPRESA està associada amb altres per a fer compres conjuntes a través de la xarxa?

29. Percentatge aproximat que representa aquesta xifra sobre les compres totals. %

29bis. Amb quina freqüència realitzeu compres a través de la xarxa? _______

31. Tenen previst realitzar compres a través d’Internet durant l’any 2002?

31bis. Tenen previst realitzar compres conjuntes a través d’Internet durant l’any 2002?

IV.II. VENDES

32. La vostra EMPRESA utilitza INTERNET per vendre productes i serveis (com a subministrador)?

32bis. La vostra EMPRESA està associada amb altres per a fer vendes conjuntes a través de la xarxa?

35. Distribució (en percentatge) de les vendes per INTERNET entre empreses i particulars.

36bis. Amb quina freqüència es produeixen vendes a través de la xarxa? _______

38.Tenen previst realitzar vendes a través d’Internet durant l’any 2002?

38bis.Tenen previst realitzar vendes conjuntes a través d’Internet durant l’any 2002?

39. Principals motius pels que fa o faria negoci a INTERNET. (resposta múltiple)

V. TELEFONÍA

41. Nombre de línies de telèfon fix que té el vostre establiment (o nombre de trucades que es poden fer simultàniament).

42. Nombre de telèfons mòbils per a ús del vostre establiment (propietat de l’empresa).

43. La seva empresa disposa de centre d’atenció de trucades telefòniques (call center)?

43bis. (Només en el cas d’empreses de transports) Quins sistemes de comunicació i, si s’escau, de localització feu servir per a gestionar els viatges de la flota de cotxes/furgons/camions? ___________________________________________________________________________

VI. TELETREBALL

(treballen per a l’establiment fora dels seus locals utilitzant l’ordinador i les telecomunicacions per connectar-se amb l’establiment) (Si la resposta és 0, cal saltar a la pregunta 46)

44bis. Quines són les activitats dels teletreballadors?__________________________

VII. OCUPACIÓ TIC

46bis. (Si s’escau) Treballadors totals de la vostra empresa/grup? Total: ______

47. Quants són usuaris de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (utilitzen ordinadors, INTERNET, etc.)?

Nota: s’entén per usuaris de les TIC totes aquelles persones que utilitzen habitualment per a la seva feina l’ordinador, Internet, correu electrònic, o altres tecnologies de la informació.

Nota: s’entén per professional TIC totes aquelles persones amb estudis o coneixements d’aquest sector que treballen amb les telecomunicacions, les xarxes, els ordinadors o els sistemes d’informació (en les facetes de gestió, disseny, desenvolupament, anàlisi, posta en marxa o manteniment).

49. Quants professionals TIC creu que contractarà l’any 2002 el seu establiment:

50. Distribució d’aquests professionals a contractar el 2002, per nivells de formació.

51. Distribució d’aquests professionals a contractar al 2002, per especialitats.

52.Mitjana de salari brut anual d’un professional TIC al vostre establiment (en milions PTA).

VIII. FORMACIÓ TIC

53. Nombre de treballadors del vostre establiment que hagin fet cursos TIC al llarg de l’any 2001.

53tri. Quin % de la despesa total invertida en formació representaren aquests cursos? _______

IX. FACTURACIÓ ANUAL DE L’ESTABLIMENT I DESPESA EN TIC

54. Despesa aproximada del vostre establiment, relacionada amb les TIC, realitzada l’any 2001. (En milions PTA). Total:

Nota: només ens interessa el valor total (incloent tots els conceptes). Ho desglossem per si a algun establiment li és més senzill donar-ho per separat.

55. Facturació total del vostre establiment durant l’any 2001. (En milions PTA)

FINAL ENTREVISTA

MODEL 3

I. EQUIPAMENT INFORMÀTIC

Nota: s’entén com a ordinador qualsevol ordinador o equip informàtic de treball individual similar.

3bis. (En el cas d’escoles) Nombre d’ordinadors a disposició dels alumnes? _________

3ter. Antiguitat d’aquests ordinadors (indicar % s/total) ___________________________

3qtr. Tipus d’activitats dutes a terme amb els ordinadors: _______________________

3cqn. Percentatge (setmanal) d’hores ús dels ordinadors sobre el total de lectives: _______

7. Hi ha connexió a INTERNET, a la vostra institució? SÍ q1 NO q6 (passar a 11)

9. Nombre de treballadors que disposen d’ordinador amb connexió a INTERNET. ____

9bis. (En el cas de les escoles) Nombre d’ordinadors amb INTERNET a disposició dels alumnes: ______

9cqn. Percentatge (setmanal) d’hores d’Internet sobre el total de lectives: _________

9sis. Quants ordinadors de la biblioteca disposen d’accés a Internet? _______

10. Principals usos que es fan d’INTERNET al vostre establiment. (resposta múltiple)

10.bis Disposa el seu establiment dels següents sistemes informàtics de seguretat?. (resposta múltiple)

13. L’establiment té previst disposar de correu electrònic durant l’any 2002?

14. Nombre d’empleats que disposen d’adreça personal de correu electrònic.

14bis. (En el cas de les escoles) Nombre d’alumnes amb adreça electrònica: ______

15. Nombre d’adreces de correu electrònic associades a serveis de l’establiment.

16. Teniu una INTRANET que integri els diferents serveis d’informació i gestió?

17. Disposeu de circuits llogats a operadores de telecomunicacions per a la transmissió de dades (línies punt a punt, xarxes privades virtuals, etc.)?

18. La transmissió de dades, a la vostra institució, es duu a terme utilitzant ...

III. PRESÈNCIA A INTERNET (de la institució)

20ter. Per què NO? ____________________________________________ (a la pregunta 27)

IV.I. COMPRES

27bis. La vostra institució està associada amb altres per a fer compres conjuntes a través de la xarxa?

29. Percentatge aproximat que representa aquesta xifra sobre les compres totals. _ %

29bis. Amb quina freqüència realitzeu compres a través de la xarxa? _______

31. Tenen previst realitzar compres a través d’Internet durant l’any 2002?

31bis. Tenen previst realitzar compres conjuntes a través d’Internet durant l’any 2002?

IV.II. (En el cas de les escoles) Matriculacions i cobraments de serveis complementaris

32. La vostra institució utilitza INTERNET per matricules i el cobrament de serveis complementaris (viatges escolars, colònies, etc.)?

38.Tenen previst posar en marxa aquests serveis a través d’Internet durant l’any 2002?

39. Principals motius per emprar INTERNET en les relacions amb els usuaris. (resposta múltiple)

40. Principals obstacles per emprar INTERNET en les relacions amb els usuaris. (resposta múltiple)

42. Nombre de telèfons mòbils per a ús del vostre establiment (propietat de la institució).

43. La seva empresa disposa de centre d’atenció de trucades telefòniques (call center)?

(treballen per a l’establiment fora dels seus locals utilitzant l’ordinador i les telecomunicacions per connectar-se amb l’establiment)

44bis. Quines són les activitats dels teletreballadors?__________________________

47. Quants són usuaris de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (utilitzen ordinadors, INTERNET, etc.)?

Nota: s’entén per usuaris de les TIC totes aquelles persones que utilitzen habitualment per a la seva feina l’ordinador, Internet, correu electrònic, o altres tecnologies de la informació.

49. Quants professionals TIC creu que contractarà l’any 2002 el seu establiment:

50. Distribució d’aquests professionals a contractar al 2002, per nivells de formació.

51. Distribució d’aquests professionals a contractar al 2002, per especialitats.

52.Mitjana de salari brut anual d’un professional TIC al vostre establiment (en milions PTA).

53. Nombre d’empleats del vostre establiment que hagin fet cursos TIC al llarg de l’any 2001.

53tri. Quin % de la despesa total invertida en formació representaren aquests cursos? _______

54. Despesa aproximada del vostre establiment, relacionada amb les TIC, realitzada l’any 2001. (En milions PTA). Total:

Nota: només ens interessa el valor total (incloent tots els conceptes). Ho desglossem per si a algun establiment li és més senzill donar-ho per separat.

55. Pressupost de la vostra institució durant l’any 2001. (En milions PTA)

FINAL ENTREVISTA

[1] Comprovades les enquestes, s’observa que es tracta, amb tota probabilitat, d’empreses sense assalariats classificables dins el macrosector Comerç i serveis per a la venda. Tot i que hom no es referida explícitament a treballadors assalariats, els entrevistats han contestat aquesta pregunta com si així fos.

[3] En aquest punt, els redactors d’aquestes línies volen agrair el treball de camp que han dut a terme Maite Macià, Dolors Montagut i Elena Pàmpols, Agents d’Ocupació i Desenvolupament Local.

[4] Hi ha, segons el casos, entre 7 i 8 empreses o institucions que no han respost la qüestió.

[5] ADSL (Asymmetrical Digital Subscriber Line): Línia de Subscripció Asimètrica Digital (ADSL). Tecnologia DSL que permet al cablejat de coure telefònic convencional transportar fins 9 Mbps cap a l’usuari i fons fins 800 Kbps des de l’usuari.

[6] XDSI (Xarxa Digital de Serveis Integrats): Tecnologia de transmissió que combina serveis de veu i digitals a través de la xarxa en un únic mitjà, fent possible oferir als clients serveis digitals de dades així com connexions de veu a través d’un sol "cable".

[7] La videoconferencia pot emular perfectament les reunions personals, sent algunes de les seves aplicacions les següents: reunions de directius per a la pressa de decisions, reunions comercials, presentació de productes dins de l’empresa o a clients potencials, sessions de formació, selecció de personal per destacar algunes.

[8] Segons un estudi d’AIMC (1999), dins d’Internet el servei més valorat i utilitzat és la World Wide Web (81.3%) seguit del correu electrònic (78,2%). Per donar un exemple de la magnitud de l’ús d’aquest servei, podem esmentar un parell d’estudis que es refereixen al cas. El primer és un estudi de Forrester Research (2000) que mostrava que els departaments de marketing enviaran més de 200 mil milions d’e-mails en l’any 2004, generant uns 4.800 milions de dòlars per a les empreses dedicades a l’"e-mail marketing". El segon és un estudi de Jupiter Communications (2000) que estimava que el marketing a través del correu electrònic facturarà 7.300 milions de dòlars i acapararà un 13 per cent del mercat de la venda directa a l’any 2005.

[9] Segons l’últim estudi realitzat per l’Associació Espanyola de Comerç Electrònic (AECE, 2002), només un 6,5 % de les empreses enquestades, afirmaven que utilitzaven la Xarxa per vendre. En l’àmbit català aquesta resposta és una mica superior, arribant al 9 %.

[10] Segons l’estudi encarregat per Accés (Institut Municipal d’Informàtica) (2000) a la ciutat de Lleida, un 55,7 % de les llars tenen equipament informàtic, i d’aquests un 27 % estan connectats a Internet.

[11] La xifra podria rebaixar-se a dues empreses, ja que una d’elles considera teletreballadors empleats dedicats a la lectura de comptadors.

[12] Vegi’s Enquesta sobre ocupació TIC a l’empresa 2000, realitzada per l’IDESCAT entre novembre i desembre de 2000 a 1.453 empreses.

[13] Vegi’s Las Tecnologías de la Sociedad de la Información en la Empresa Española 2000, DMR / SEDISI. Els resultats es basen en una enquesta realitzada entre juny i desembre de 2000 a 2.343 societats espanyoles inscrites al Registre Mercantil.

[14] Vegi’s Enquesta. sobre hàbits empresarials en l’ús d’Internet, COPCA, Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. L’enquesta es va realitzar a 600 empresaris i directius de Catalunya entre el 30 d’agost i el 13 de setembre de 1999 mitjançant trucada telefònica.

~~[ii]~~ XDSI (Xarxa Digital de Serveis Integrats): Tecnologia de transmissió que combina serveis de veu i digitals a través d’una mateixa línia, fent possible oferir als clients tant serveis digitals de dades, com connexions de veu.

~~[iii]~~ La videoconferencia pot emular perfectament les reunions personals, sent algunes de les seves aplicacions les següents: reunions de directius per a la pressa de decisions, reunions comercials, presentació de productes dins de l’empresa o a clients potencials, sessions de formació, selecció de personal per destacar algunes.

~~[iv]~~ Segons un estudi d’AIMC (1999), dins d’Internet el servei més valorat i utilitzat és la World Wide Web (81.3%) seguit del correu electrònic (78,2%). Per donar un exemple de la magnitud de l’ús d’aquest servei, podem esmentar un parell d’estudis que es refereixen al cas. El primer és un estudi de Forrester Research (2000) que preveia, com a escenari màxim, que els departaments de marketing enviaran més de 200 mil milions d’e-mails en l’any 2004, generant uns 4.800 milions de dòlars per a les empreses dedicades a l’"e-mail marketing". El segon, és un estudi de Jupiter Communications (2000) que estimava que el marketing a través del correu electrònic facturarà 7.300 milions de dòlars i acapararà un 13 per cent del mercat de la venda directa a l’any 2005.

~~[v]~~ Segons l’últim estudi realitzat per l’Associació Espanyola de Comerç Electrònic (AECE, 2002), només un 6,5 % de les empreses enquestades, afirmaven que utilitzaven la Xarxa per vendre. En l’àmbit català aquesta resposta és una mica superior, arribant al 9 %.

Macrosector	CNAE	Empreses per núm. treballadors
Macrosector	CNAE	0-10	11-250	>250	TOTAL
Indústria, construcció i transports	10-36, 39, 40-45, 60	1215	209	4	1428
Comerç i serveis venda	50-55, 63, 71-73, 92	2566	220	3	2789
Institucions	74, 75, 80, 85, 91	818	99	6	923
TOTAL		4599	528	13	5140

Macrosector	CNAE	MOSTRA PREVISTA
Macrosector	CNAE	0-10	11-250	>250	TOTAL
Indústria, construcció i transports	10-36, 39, 40-45, 60	8	12	2	22
Comerç i serveis venda	50-55, 63, 71-73, 92	31	12	1	44
Institucions	74, 75, 80, 85, 91	5	5	4	14
TOTAL		44	29	7	80

Macrosector	CNAE	MOSTRA EFECTUADA
Macrosector	CNAE	0-10	11-250	>250	TOTAL
Indústria, construcció i transports	10-36, 39, 40-45, 60	7	15	1	23
Comerç i serveis venda	50-55, 63, 71-73, 92	21	17	0	38
Institucions	74, 75, 80, 85, 91	4	6	4	14
TOTAL		32	38	5	75

CNAE (2 dígits)	Número	%
15 Inds. Agroalimentàries	5	6,25%
22 Edició	2	2,5%
26 Materials Construcció	1	1,25%
28 Prods. Metàl·lics	2	2,5%
29 Fab. Maquinària	1	1,25%
34 Parts i Components Vehicles	1	1,25%
45 Construcció	4	5%
51 Comerç a l’engròs	3	3,75%
52 Comerç i Reparacions Detall	31	38,75%
55 Hotels i restaurants	6	7,5%
60 Transports	6	7,5%
71 Lloguer	1	1,25%
74 Assaigs Tècnics	1	1,25%
75 Administracions Públiques	3	3,75%
80 Centres d’Ensenyament	2	2,5%
85 Centres Sanitat	4	5%
91 Associacions	5	6,25%
92 Activitats Esportives i Espectacles	2	2,5%
TOTAL	80	100%

Núm. de treballadors	Núm. empreses ~~enquestades~~/Iinstitucions enquestades	Percentatge
Cap	1	1,25 %
1-10	31	38,75 %
11-20	9	11,25 %
21-50	15	18,75 %
51-100	8	10 %
>100	11	13,75 %
NS/NC [2]	5	6,25 %
Total	80	100 %

Proporció de dones	Núm. Empreses/Institucions	Percentatge
Cap	2	1,25 %
1-10%	5	6,25 %
11-20%	10	12,5 %
21-50%	28	35 %
51-100%	28	35 %
NS/NC	7	8,75 %
Total	80	100 %

Proporció de dones	Indústria	Serveis	Institucions
Cap	2	0	0
1-10%	4	1	0
11-20%	3	5	1
21-50%	8	15	6
51-100%	2	19	7
Total	19	40	14

Núm. de treballadors	Núm. de casos	Percentatge
5-10	6	25 %
11-50	7	29,2 %
51-100	3	12,5 %
>100	8	33,3 %
Total	24	100 %

Nombre d’ordinadors	Nombre d’empreses	Percentatge
Cap	6	7,5 %
1-5	28	35 %
6-10	12	15 %
11-20	10	12,5 %
21-40	9	11,25 %
41-100	8	10 %
>100	6	7,5 %
NS/NC	1	1,25 %
TOTAL	80	100 %

Núm. usuaris	Número. d’empreses	Proporció
Cap	6	8,3 %
1-10	36	50 %
11-20	9	12,5 %
21-50	12	16,6 %
50-100	6	8,3 %
>100	3	4,2%
Total vàlids	72	100 %

Núm. de treballadors	Percentatge usuaris	Percentatge empreses
Cap	8,3 %	1,3 %
1-10	50 %	41,3 %
11-20	12,5 %	12 %
21-50	16,6 %	20 %
51-100	8,3 %	10,7 %
>100	4,2%	14,7 %
Total	100 %	100 %

	cap	de 1 a 5	de 6 a 10	> 10	Total
Indústria	16	4	1	0	21
Serveis	32	5	1	0	38
Institucions	6	4	1	3	14
Total	54	13	3	3	73

Inversió en TIC (en ptes.)	Indústria	Serveis	Institucions
Res	0	3	1
Fins 1 milió	6	15	3
De més d’1 a 5 milions	4	7	3
De més de 5 a 10 milions	2	1	2
De més de 10 a 100 milions	3	2	1
Més de 100 milions	0	0	1

Xifra de vendes o pressupost (en ptes.)	Número d’empreses
Fins a 50 milions	6
De més de 50 a 100 milions	5
De més de 100 a 500 milions	14
De més de 500 a 1000 milions	4
Per damunt dels 1000 milions	14
TOTAL	43

Desglossament despesa TIC (any 2001)	Nombre d’empreses	Volum total estimat (milions de ptes.)
Maquinari	12	166 milions ~~(?)~~
Programari	10	17,6 milions ~~(?)~~
Serveis informàtics	7	3 milions ~~(?)~~
Serveis telecomunicacions	4	12 milions ~~(?)~~
Lloguer comunicacions	6	0,5 milions ~~(?)~~
Formació	5	0,95 milions ~~(?)~~

Sector econòmic	Activitat en R+D
Sector econòmic	NO	SI
Indústria	1723	5
Serveis	385	2
Institucions	129	3
Total	67	10

Sector econòmic	Control de qualitat
Sector econòmic	NO	SI
Indústria	59	197
Serveis	2119	189
Institucions	108	43
Total	36	40

Lleida, octubre 2002

ÍNDEX

Número de treballadors amb ordinador connectat a Internet

Principals usos d’Internet per sector

Grau d’utilització del correu electrònic a l’establiment

Número de treballadors que disposen de correu electrònic

Presències de les Intranets a les empreses lleidatanes

Presència a Internet de les empreses de LLeida

Antiguitat dels llocs web de les empreses

Disseny del lloc web propi per sectors

Freqüència d’actualització de les webs

Motius de presència a Internet

Utilització d’Internet com a canal de vendes

Motius per fer negocis a Internet

Principals obstacles per fer negocis a Internet

3.2. Connexió a Internet i correu electrònic

3.9. Facturació anual de l’establiment i despesa TIC

Presència d’Internet a les llars de Lleida

Presència d’Internet a les llars de Lleida

I. EQUIPAMENT INFORMÀTIC

IV.I. COMPRES

IV.II. VENDES

I. EQUIPAMENT INFORMÀTIC

IV.I. COMPRES

IV.II. (En el cas de les escoles) Matriculacions i cobraments de serveis complementaris