Irene López Secanell (Lleida)

Des de la finestra observava la neu caient lentament damunt l’asfalt deixant un visible rastre de blancor que em feien venir a la memòria records que pensava que tenia oblidats. Recordava la tendra mà de la meva mare agafant-me per aquells carrers que semblaven passarel·les de llum.  Hi havia llums que queien del cel i il·luminaven la meva ciutat que sorprenentment m’era desconeguda. Estava envoltada de gent que portava dibuixat un somriure al seu rostre. Un somriure que quan era petita no comprenia però que ara entenc a la perfecció. No era un somriure per aquell regal que de forma màgica em vaig trobar sota l’arbre sinó que era degut a la bona companya d’una família que el temps ens havia impedit veure abans. Inclús recordo aquella nit. Quina nit! Crec que va ser la més llarga de la meva vida. Durant la foscor em vaig veure acompanyada per un neguit inexplicable on les hores semblaven minuts i els minuts segons. Quan recordo aquestes sensacions no puc evitar derramar una llàgrima pel meu rostre. És una llàgrima que reclama que aquestes sensacions no siguin durant el Nadal sinó que durin durant tot l’any. I doncs, recordats reis mags, podeu vosaltres secar-me aquesta llàgrima?   Un any més, obro el calaix de l’habitació i agafo un llapis i un paper. En mig de la blancor començo a escriure paraules de desig  amb l’esperança de que us arribin lo més aviat possible. Demano que feu recordar a la gent gran aquell moment en que la tendra mà de la seva mare els agafava per aquells carrers que semblaven passarel·les de llum. Llums que queien del cel i il·luminaven aquella ciutat que  els hi era desconeguda. Desitjo que feu conscienciar a la gent gran que els anys no impedeixen tenir un somriure d’infant al seu rostre. Vull que recordin aquella felicitat de quan eren petits , aquella felicitat que no era per aquell regal que de forma màgica apareixia  sota l’arbre sinó que era degut a la bona companya d’una família que el temps ens havia impedit veure abans. Vull que tornin a viure aquella nit de reis, on en mig de la foscor, acompanyats d’un neguit inexplicable, els segons es convertien en minuts i els minuts en hores. Només us demano que feu que  la gent gran no perdi la il·lusió , ja que aquesta es el millor regal per als seus fills. Uns fills que desitgen viure la nit de Reis, com un dia ho van fer els seus pares. Amb desitjos d’esperança, Irene.

Elena Sans Pereira (Lleida)

Benvolguts Reis Mags us vinc a dir que si jo fossi l’alcaldessa m'agradaria que hagués un ZOO a Lleida però que els animals no estiguessin en gàbies sinó en un espai gran amb:arbres i herba. Si tinguéssim molts diners ho reformaria tot i ficaria...Un parc molt gran per a que tots els nens i nenes tinguessin un lloc per a jugar, una piscina gratis,les coses de les botigues o tendes a un,dos,tres o quatre euros. Que  tinguéssim molta gent,que si tinguéssim molts diners li donaria la meitat als pobres per a que no es moressin de gana. Que la gent faci lo correcte, que tinguéssim la PAU al mon ,que tots fóssim amics,que la gent que hagués mort estigues be al cel,que tots els carres estiguessin nets i molt bonics ,que hagués molta herba,jardins...I...¡Que tot fos gratis! A,em dic Elena i de cognoms Sans Pereira i tinc vuit anys. De vegades soc tímida. ¡Adéu!  Us estimo molt  i vindré al vostre desfilada! UN PETÓ MOLT  GRAN, ELENA

Francesc Garrido Farré (Lleida)

Hola estimats reis d'orient! Aquest any us voldria demanar una cosa diferent de la dels altres anys: A mi, enlloc de demanar com tots els meus companys que acabeu amb la crisis, la pobresa...etc. Jo dic que tot això que demanem ho hem creat nosaltres la raça humana, i no trobo just que vosaltres,  perquè tingueu poders màgics, tingueu que arreglar tots els grans pecats  que nosaltres hem provocat,per exemple: -La pobresa en el món l'ha creat la gent gobernant d'aquelles zones i han provocat que la gent tingui que viure en condicions infrahumanes i que els nens tinguin que treballar desde que tenen forces per aguantar un martell. Els els últims any m'he fixat que les persones, actuem en el nostre propi benefici, sense pensar el que pasarà després i quan passa alguna cosa dolenta esperen a que algú altre ho solucioni. Esimats reis d'orient, jo sol us vull demanar que ajudeu a tota la gent que ho està passant molt malament per el que han fets els altres i castiguis als que creen problemes sense pensar en els altres. Francesc

Laia Porta (Rosselló)

Benvolguts Mencior, Gaspar i Baltasar; En primer lloc, volia felicitar-los el 2009 tot i que després de tants anys en vida ja no fa tanta il.lusió que en pasi un més. Jo sóc la Laia, ja em coneixeu de mirar pel foradet. Sense voler-ho m'he anat fent gran de cos, això no vol dir que me n'hagi fet d'ànima. Aquest any m'he esforçat molt en fer els meus somnis una mica més propers i me n'he sortit bastant bé. No voldria pecar de banitosa però, si m'ho permeteu, m'agradaria que aquest any portessiu motivació a tots els nens i nenes del món. Ho dic perquè ara mateix estic al cucalocum i si dono un cop de vista al meu entorn hi ha uns 50 nens a punt de pegar-se per poder-se engantxar tots la tarda a l'ordinador. Moltes gràcies per fer que el vostre dia, sigui el més esperat per qualsevol infant en el món, no es tracta dels regals, sinó de la sorpresa que feu possible. Una abraçada.