L'ORDE DEL TEMPLE.

L’orde religioso militar del Temple va ser fundat a Jerusalem l’any 1120 i va prendre com a seu un edifici situat al lloc que antigament havia ocupat el temple de Salomó: d’aquí el seu nom. La seva missió era protegir els pelegrins i, sobretot, a partir de la seva professió militar, dirigir els anàrquics croats.

El 1129 va ser reconegut en el Concili de Troyes, en què va tenir com a principal valedor l’influent sant Bernat de Claravall. Innocenci II li va atorgar les butlles i els privilegis més importants i, el 1147, Eugeni III li va concedir l’hàbit distintiu amb la capa blanca i la creu vermella.

Des del principi, va ser molt ben acollit a Occident, on va instal·lar nombroses comandes per administrar els enormes beneficis rebuts. Fins a la seva dissolució, el 1314 per Climent V, el Temple va crear una estructura d’almenys 870 castells, preceptories i cases subsidiàries, els exemples de les quals encara es poden trobar en gairebé tots els països de l’occident cristià i bona part del Pròxim Orient.


El Temple a la Corona d’Aragó s’estableix cap al 1130. L’orde va rebre de tots els estaments i arreu beneficis i privilegis de tota mena. Per explotar-los, va organitzar el territori en comandes de tres tipus: rurals, urbanes i militars. Aquestes últimes, per raons òbvies, només van existir en Terra Santa i a la Península Ibèrica.

L’actitud generosa dels nostres sobirans i, sobretot, l’habilitat política de Ramon Berenguer IV, van aconseguir la vinculació templera a la conquesta cristiana. Amb aquests es van realitzar les grans campanyes de l’Ebre, el Cinca, el Segre, Mallorca i València. El Temple va rebre grans extensions de territori, que va defensar, va colonitzar i va administrar des de fortaleses estratègiques, que van ser la seu de les comandes militars.

Quan el 1307 el Papa va ordenar la detenció dels templers, aquelles fortaleses van oposar una tenaç resistència, especialment Miravet, Castellot i Montsó, que van ser preses després d’un llarg setge.