Amb la conquesta de la ciutat de Lleida el 1149, els templers reben diversos béns en compensació per l’ajuda prestada en el setge, entre els quals s’incloïa el turó de Gardeny. La primera referència de la comanda de Gardeny data de l’any 1156 i hi apareix com a primer comanador Fra Pere de Cartellà, personalitat que hauria participat activament en el setge.

Gràcies a les nombroses aportacions realitzades, en bona part per la petita noblesa, la Casa de Gardeny va arribar a articular un extens patrimoni. Aviat, per poder administrar els diferents sectors que s’havien construït, va sorgir la necessitat de crear nous càrrecs administratius i s’institueixen les comandes de Corbins i Barbens.

Fruit d’aquest creixement, cap al segle XIII, la Casa de Gardeny es convertiria en un dels principals centres decisius de l’ordre del Temple en la Corona d’Aragó.

El conjunt monumental de Gardeny, construït a mitjans del segle XII, constitueix un dels testimonis més destacats de l’arquitectura del Temple a la Corona d’Aragó.

Malgrat que en els segles XVII i XVIII es van realitzar profundes modificacions que van alterar la fisonomia de l’obra medieval, actualment encara conserva importants vestigis del conjunt original templer: el recinte sobirà. Delimitat per un perímetre de muralles i flanquejat per torres, a l’interior es distribueixen diferents edificis articulats entorn d’un pati central.

Destaca la torre residencial, una construcció sòlida de dues plantes que va acollir diverses dependències (magatzems i habitacions), i el temple, un edifici singular alçat en honor a Santa Maria de Gardeny, una marededéu que antigament va ser objecte de gran devoció popular.